26/10/2012

Avui és divendres, i com cada divendres hi ha hagut sortida cultural, però aquest cop m'he quedat al centre, jeje. Ha estat una jornada interessant, perquè el psicopedagog, la treballadora social i la psicòloga han estat planificant la xerrada per als pares en relació a la sexualitat de les persones amb discapacitat i acordant la temporització, així com allò que volen treballar amb les famílies. S'ha acordat realitzar dues sessions en les quals la part més densa i teòrica (bibliografia, orientacions, etc), es realitzarà a la primera sessió, i a la segona sessió es resoldran dubtes i es farà alguna dinàmica (en petit grup) per tal de debatre sobre algun dels punts treballats. D'aquesta manera, compartint amb els altres pares els dubtes i neguits, es desfaran de molts tabús i angoixes. El que han planificat, doncs, per a la primera sessió és el següent:

I. INTRODUCCIÓ

II. ETIOLOGIA DE CONDUCTES SEXUALS INADEQUADES.
III. ORIENTACIONS GENERALS PER REALITZAR UN ADEQUAT ENFOCAMENT DE LES RELACIONS SEXUALS EN PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL
IV. ORIENTACIONS A LES FAMÍLIES.
V. PAPER DELS PROFESSIONALS EN EDUCACIÓ SEXUAL.
VI. CONDUCTES SEXUALS.
VI.1 Masturbació.
VI.2 Manifestacions Afectives / Sexuals.
VI.3 Preguntes sobre Sexualitat.
VII. BIBLIOGRAFIA RECOMANADA I ARTICLES D'INTERÈS 

Com a dinàmiques proposades, han decidit plantejar situacions concretes que han viscut amb llurs fills en relació al tema i com han reaccionat, com s'han sentit, etc, per tal d'intentar reconduir la sensació de frustració, vergonya, etc, que hagin sentit.

Ha estat molt interessant (molt més que passar les actes, clar!) i, a més, m'han proposat si vull preparar algun tema d'interès per a properes sessions. Me n'han proposat diversos dels que volen treballar: l'autodeterminació de les persones amb discapacitat intel.lectual, dol i discapacitat, etc; la veritat és que m'ha cridat l'atenció el tema del dol en les persones amb discapacitat, i ja he començat a arreplegar bibliografia per preparar-m'ho. El que no sé és si preparar-ho i que ho desenvolupin ells o bé, com m'han proposat, que sigui jo mateixa la que faci la sessió amb els pares però, clar, jo no sóc cap experta i em fa una mica de por. Ja vorem com ho preparo i com em veig quan estigui ben documentada, jeje.

24/10/2012

Avui ha estat un dia bastant "burocràtic". M'han estat explicant el tema de les reunions que es fan al centre amb els diversos serveis i demés. Cada dilluns es fa la reunió amb l'equip d'educadors de l'STO (de 17.30 a 19); els dimarts, amb els del SOI i el CET (de 18 a 19.30). A més, cada final de mes, hi una reunió general conjunta de tots els serveis (STO, SOI i CET), que es fa en dilluns (de 18 a 20); així mateix, si dilluns hi ha reunió general, dimarts hi ha trobada amb el gerent per tal de transmetre el més destacat de la reunió, per tal de trobar solucions als problemes que depenguin del seu càrrec. Aquesta reunió és entre el gerent, psicopedagog, treballadora social i psicòloga. Doncs bé, dilluns passat (22/10) hi va haver reunió general i, conseqüentment, dimarts (23/10) hi va haver reunió amb gerència i, per tant, avui dimecres toca passar actes i introduir a la fitxa de cada noi del qual es va parlar el que s'ha comentat, així com els acords de seguiment que s'han pres, tant per la banda de l'equip com per la banda de gerència. I això és el que he estat fent, juntament amb el psicopedagog. Li he estat preguntant quina organització acostumen a portar a l'hora de fer les reunions i m'ha explicat que cap a mitjans de setmana es penja al taulell de cada servei un guió amb les qüestions i/o nois dels quals es parlarà en la reunió (els nois va en funció de si hi ha hagut incidències o bé la família ha comentat quelcom o bé els ha proposat el seu educador, etc); així mateix, aquest guió no és tancat i els educadors poden apuntar algun tema per parlar si no hi és. El dia de la reunió se segueix el guió i es fan propostes per a la propera, i s'intenta arribar a acords. Tot això queda reflectit a l'acta, que signen tots els assistents. El que no m'ha quedat clar és si després de parlar amb gerència, es transmet els pactes als quals s'ha arribat o les decisions que es prendran a la resta de l'equip, quin grau de transparència hi ha i quin és el paper del psicopedagog aquí (m'he recordat d'una de les qüestions que plantejava una companya al Debat en relació a qui ha de rendir comptes l'assessor).

Doncs el que deia al començament, avui he estat passant les actes a l'ordinador i introduint les propostes de seguiment i les conclusions o resultats de propostes anteriors en les fitxes dels usuaris. Per exemple, cada noi compta amb un registre d'incidències en la seva fitxa, i és aquí on s'apunta què ha passat, com s'ha resolt en aquell moment, què es proposa i com evoluciona.

El proper dia no tinc clar què farem, però ja en tinc ganes.

 

19/10/2012

Avui he sortit del centre. Faltava el voluntari que els acompanya en les sortides culturals i m'han demanat si hi podia anar. Cap problema. Ademés el psicopedagog tenia el dia bastant ocupat, amb reunions fora del centre. Hem anat al Palau Robert, a l'exposició "L'esclat dels sentits" i ha estat una manera de veure com s'organitzen fora del centre (agafar transport públic, normes de cortesia, apreci i atenció pel que s'està veient, etc). Ha estat força profitós i m'ha servit per conèixer més els nois i noies del centre, veure'ls en un altre àmbit que no sigui exclussivament educatiu-terapèutic. És una altra manera d'aprendre, fora de les teories, les perspectives, les concepcions i demés, aprendre dels altres i de com es desenvolupen les persones amb discapacitat intel.letual fora de l'àmbit exclussiu de la discapacitat, amb total normalitat.

17/10/2012

Malgrat ja portem un mes de pràctiques gairebé, és a partir d'aquesta setmana que, per exigències del guió, començo aquest registre. Aniré posant la data del dia que he fet pràctiques com a títol de l'entrada, ja que potser no sempre podré actualitzar el mateix dia (com m'ha passat aquesta setmana, que he tingut problemes amb la xarxa). Bé, dit això, comencem... En el treball d'avui al centre de pràctiques, el més rellevant és que he acompanyat el psicopedagog en diferents moments, al meu parer, que cal destacar i sobre els quals vull reflexionar:

1. d'una banda, hi ha hagut una incidència entre una usuària amb la Síndrome de Down i una educadora; 
2. de l'altra, he assistit a una reunió entre el psicopedagog, la treballadora social i la psicòloga, per a la planificació d'una sessió adreçada als pares dels nois i noies en relació a la demanada d'aquests respecte les relacions sexuals entre les persones amb discapacitat.   

En la primera situació, en una dinàmica, una de les usuàries s'ha posat nerviosa, amb una conducta disruptiva (crits, cops a la taula, aixecant-se, etc), perquè un dels usuaris ha rigut del que ella ha dit. El psicopedagog s'ha mantingut al marge i ha deixat que l'educadora reconduís la situació, perquè no vol treure ni autonomia ni autoritat les educadores si no és necessari, però veient que no es calmava, únicament ha entrat a la sala gran i ha dit 'bon dia'; s'ha dirigit a la  noia i li ha preguntat què tal estava avui i que estava molt maca amb el pentinat que duia. Després, li ha preguntat a l'educadora com anava la dinàmica i si li feia falta quelcom. Ha estat una intervenció mínima, però la noia que estava nerviosa ha desconectat i ha canviat de registre. L'educadora li ha preguntat si havia d'anar al lavabo i si no, que era millor continuar perquè pogués acabar d'explicar el que estava dient, que era molt interessant. La noia s'ha assegut i com si res. Després, el psicopedagog els ha donat el bon dia de nou i ha tornat al seu despatx. Li he preguntat si sempre actuaven així, i m'ha dit que depèn, que aquesta usuària ja fa temps que està al centre i que habitualment té aquestes conductes, però que enfrontar-s'hi és inútil i que és més efectiu trencar amb la situació, desviar la seva atenció cap a una altra cosa, de vegades l'educadora mateixa ho fa però d'altres, com avui, és millor no deixar que vagi a més perquè pot arribar a l'auto i heteroagressió, però que és un cas puntual. Trobo que el fet que es deixi autonomia a l'educador és molt important, tant com a reconeixement de la feina com davant de la resta d'usuaris; ara bé, s'ha d'intervenir si cal, per tal d'evitar una espiral que després serà més difícil de solucionar.

La segona situació ha estat una petita reunió entre el psicopedagog, la treballadora socia i la psicòloga per començar a concretar en una o vàries sessions una demanda que ha vingut per part de les famílies: les relacions sexuals entre les persones amb discapacitat. D'entrada, s'ha acordat que el psicopedagog prepararà un guió, amb uns objectius i punts a tractar, i han estat força estona decidint quin títol podien donar al document per tal que expressi del que tractarà i doni resposta al que demanen les famílies. Han acordat anomenar les sessions com Relacions afectivo-emocionals en les persones amb discapacitat intel.lectual. Trobo que és important ser assertius en temes tant delicats sense semblar condescendents, i quelcom tan obvi com un títol ha de ser resolutiu i esclaridor; crec que l'han encertat. M'han convidat a assistir a la següent trobada, en la qual el psicopedagog presentarà el planning i hi aniré, encara que no sempre podré fer el seguiment de tot. 

Estic satisfeta de que se'm tingui en compte i se'm demani opinió, encara que només sigui a títol orientatiu, com si crec que això o allò ho hauria fet així o aixà, o com he vist la intervenció i demés.

L'inici...

Aquest blog pretén ser el reflex de la feina diària, setmanal i global que realitzo al centre de pràctiques, d'una banda, a través de l'observació directa davant incidències i intervencions on actua el psicopedagog i la resta de l'equip, i de l'altra, com a recull de sensacions, aprenentatges, dubtes i experiències que em sorgeixin a mi mateixa durant al llarg del procés. Tant el pràcticum I com el II els realitzaré en un centre ocupacional en el qual es treballa en pro de la inclusió i normalització de les persones amb discapacitat, a través de la seva inserció, en menor o major grau, al mercat laboral. Espero que l'experiència sigui profitosa per a tots!!!