Aquesta setmana només he anat divendres al centre; dimecres vaig fer vaga. El centre va estar obert, però la majoria d'usuaris van exercir el seu dret a la vaga, així com algunes educadores. Això em porta a pensar fins a quin punt és decisió dels nois i noies o bé de les seves famílies. Quelcom tan important, com és l'exercici del dret a la vaga, també es contempla en un àmbit com el de la discapacitat intel.lectual. Vaig preguntar al psicopedagog fins a quin punt es va informar per part del centre, a usuaris i famílies, sobre aquest esdeveniment i la realitat és que es va informar les famílies i elles van decidir. Com em va comentar el psicopedagog, de vegades és complicat fer arribar missatges d'aquest tipus als usuaris perquè, malgrat tenen la capacitat legal per escollir, la seva realitat, en alguns casos, és molt reduccionista. Pensem que, en moltes ocasions, estem parlant de nois i noies amb una edat mental molt per sota de la seva edat cronològica i potser s'han de prioritzar altres tipus de temes a l'hora d'extendre's en les explicacions. Sí que se'ls va explicar, a grans trets i de manera molt simple, què era una vaga i en quina mesura els afectava, i en alguns casos sí que va ser trascendent, però a l'STO (discapacitat intel.lectual superior al 60%) el missatge molt senzill. Com a psicopedagoga trobo molt complicada aquesta faceta, la de transmetre i orientar a subjectes i fer arribar un missatge tan concret i penso que ha de ser frustant, perquè és com quedar-se a mitges. D'altra banda, també penso que aquest tema concret, vist l'acollida que va tenir la jornada de reflexió, no és quelcom prioritari per a aquest col.lectiu.
Bé, centrant-me en les tasques de divendres el psicopedagog, així com les treballadores socials, van estar molt ocupats amb reunions amb d'altres serveis fora del centre (EVO, fundacions vàries amb qui tenen conveni, districte, etc). Poc temps i moltes coses a fer. Un altre dels hàndicaps que hem pogut observar durant la llicenciatura: la manca de temps, que influeix de manera negativa en el treball preventiu. És per això, que crec que un dels requisits del psicopedagog és que sigui proactiu i sigui capaç d'anticipar-se, en la mesura del possible, als esdeveniments que es vagin produint. Així mateix, el treball en xarxa i en col.laboració amb els diferents serveis del barri i del districte i serveis externs, també és una de les eines que s'han de dominar i practicar. Personalment, i tornant a les meves tasques, com que faltava una educadora, vaig estar amb un grup i vaig aprofitar per fer una dinàmica amb ells, per tal de conèixer-ls i indagar sobre les seves inquietuds i expectatives en la seva feina al centre. El que més acusen és la falta de feina i el que volen és treballar (vés per on, com la majoria!). Va estar bé, els he anat coneguent més i el tracte directe i conèixer les persones amb qui treballes facilita la tasca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada