Translate

diumenge, 16 de desembre del 2012

Final - Conclusions

Bé, després de la meva darrera entrada, queda palès que aquest pràcticum I ha estat un començament, i que el gruix estarà en el pràcticum II. Seré breu en aquestes conclusions perquè, de fet, serà repetir-me en allò que he anat comentant contínuament en les meves entrades. Què puc destacar en el binomi teoria (assignatures que he realitzat) i pràctica?:
  • Com a positiu:
-importància del treball en equip i col.laboratiu: entre professionals i amb les famílies
-què és això del treball en xarxa: amb les diferents fundacions i serveis que treballen per gestionar, orientar i garantir la qualitat de vida  i la inclusió real de tots i totes
-significat real de l'escolta activa
-capacitat proactiva davant noves situacions, així com capacitat d'adaptació quan cal
-significat d'horitzontalitat a l'hora d'intervenir i orientar/consensuar amb les educadores i/o famílies
-vocacionalitat: es va més enllà del que seria un simple lloc de treball 
-assertivitat: és molt difícil!!!

  • Com a negatiu:
-la manca de temps: és quelcom que hem anat veient al llarg de la llicenciatura i que, per molt bé que t'organitzis, acabes acusant
-la manca de recursos: tot va relacionat i, en una gran mesura, es deu a les limitacions econòmiques; gràcies a la vocació i bona gent, s'acostumen a pal.liar els efectes negatius
-la frustració i impotència davant situacions que s'escapen al nostre control: s'ha de saber on tenim els límits 

Bé, en principi, això seria el més destacable d'aquest primer bloc de les pràctiques. Com a conclusió final només m'agradaria afegir que espero que el pràcticum II sigui, la pràctica pràctica, sigui tan interessant i profitós com ho ha sigut el primer, i en surti un bon recurs per ajudar a millorar el treball al centre i al meu propi. Espero i desitjo seguir aprenent.
Sort a totes!

Bibliografia:
  • Badia, A.; Mauri,T. (2006): Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d’educació no formal. A: A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal: pp 33-59. 
  • Monereo, C. i Castelló, M. (2006): Un model per a l'anàlisi de contextos d'assessorament psicopedagògic en educació no formal. A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal.

-
Publicat per a Cap comentari:

11/12/2012

Avui he estat tot el matí amb el psicopedagog, fent una mica de feed-back respecte com va la meva pràctica al centre i comentant com enfocaré el pràcticum II. L'altre dia li vaig fer un parell de propostes sobre les necessitats que havia observat al centre per tal de fer el disseny de la segona part del pràcticum: d'una banda, la demanda d'ajuda de les educadores en actuacions puntuals davant situacions concretes i com resoldre-ho, i de l'altra, la manca d'unes orientacions psicopedagògiques en les quals es pugui actuar de manera proactiva i reactiva. Fins ara, els nois i noies del centre havien tingut una evolució ascendent en la seva majoria, tant a nivell conductual com d'autonomia i demés; però l'edat avançada, en alguns casos, ha incidit de manera negativa en la seva conducta i es donen situacions, de vegades repetitives, que potser amb un protocol adequat es podrien anticipar i, fins i tot, pal.liar, o bé, amb unes orientacions respecte com actuar, es podria intervenir de manera que el desenllaç un cop donada aquesta conducta no fos tan explossiu com succeeix en algun cas. A més, el fet de tenir aquesta orientació i pla d'actuació, facilitaria que quan entrés alguna educadora nova tingués uns mínims de coneixement respecte el context real en el qual entra a treballar i, alhora, potenciaria el treball en equip i l'ajuda mútua entre tot l'equip davant una situació d'aquest tipus. 
De moment, aquesta és la idea principal i el psicopedagog hi ha estat d'acord. D'entrada, m'ha facilitat bibliografia respecte alguns trastorns de conducta i metodologia, que ja anirem concretant en el que queda de pràctiques. Així mateix, m'ha proposat que, a banda de realitzar observacions, tingui entrevistes amb les educadores sobre els usuaris que més acusen les conductes disruptives, respecte les seves actuacions, antecedents abans de la conducta i després de la mateixa, etc.
La idea, d'entrada, és preparar unes pautes d'observació i registre, així com un guió d'entrevista semi-estructurada, de cara a les reunions que anem fent, per concretar els objectius i reformular allò que calgui.
Bé, aquesta és la darrera entrada del pràcticum I. Faré les conclusions en l'entrada final. 
Amb ganes de començar el pràcticum II, espero que totes estigueu igual de motivades que jo.
Bones festes!!!
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 10 de desembre del 2012

05/12/2012

Hola de nou! Dies com avui donen sentit a la decisió que vaig prendre fa anys de tornar a estudiar, Psicopedagogia en aquest cas. Cada vegada tinc més clar que m'agrada el que faig a les pràctiques i que, juntament, amb alguna assignatura com Orientació Professional i Intervenció Educativa, el meu camí és acompanyar, orientar, col.laborar, ajudar i treballar en equip per tal d'assolir els objectius que ens proposem per dur a terme qualsevol intervenció o pla de treball. Avui he tingut la segona sessió sobre el dol, amb l'altre grup de pares. Eren el doble de famílies i la dinàmica ha estat molt més distesa i participativa. Jo ja no estava nerviosa, és més, el clima que s'ha creat hauria pogut amb tots els meus nervis. D'entrada m'he deixat estar de parafernàlies (pissarra, canó i portàtil) que, en aquest cas, estaven de més i he repartit els mapes conceptuals relatius al dol, les fases i com intervenir. He fet la introducció, tal com l'altre dia i després hem anat fent una lectura conjunta del mapa, amb aportacions espontànies dels pares que han anat emmarcant la darrera part de la sessió, referida a la intervenció. Tal com l'altre dia, el diàleg, l'escolta activa i el dinamisme en la participació han estat claus. Ens hem passat per mitja hora de l'estona que teníem (una hora i mitja!), però és que estàvem molt a gust i hi havia necessitat de parlar del tema. Quan hem acabat la reunió, molts pares m'han preguntat si tornaré a les següents trobades i, la veritat, m'ho estic pensant, però com a una més i per aprendre. A més, avui les intervencions del psicopedagog i les treballadores socials han estat mínimes i tots hem participat molt activament.

Divendres 7/12/2012... Pont!
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 4 de desembre del 2012

29/11/2012

Hola de nou! Molt satisfeta de com ha anat tot, tant per part de les famílies com per la meva pròpia. Ha estat una experiència moooolt positiva. En un primer moment estava força nerviosa. M'havia preparat una pissarra Veleda, el portàtil i el canó, tot i que el psicopedagog m'havia dit que no em caldria, perquè era tot molt familiar i tal però, així i tot, he volgut tenir-ho preparat (per si de cas). Han assistit vuit famílies d'usuaris dels diferents serveis (STO, SOI, CET); i n'han faltat tres (dues de les quals han avisat). Com vaig dir ahir, estava bastant nerviosa però, la veritat, és que m'han ajudat molt. He pogut experimentar el que és estar al mateix nivell i treballar col.laborativament amb les famílies. He començat seguint el guió i, poc a poc, aquest guió l'hem anat reconvertint entre tots explicant experiències, divagant sobre què hi ha després de la mort i com explicar-ho als nostres fills amb discapacitat, aportant idees, etc. Ha estat un treball d'equip on les claus han sigut l'escolta activa, l'empatia, l'horitzontalitat i el respecte, i la col.laboració de tots. Tant és així, que gairebé ha sortit sola la part d'intervenció que vaig incloure al mapa conceptual, i de manera vivencial. Les treballadores socials i el psicopedagog també han participat quan ja s'havia creat un clima de confiança, però s'han mantingut bastant al marge a l'hora de l'"exposició", cosa que els agraeixo. No he fet servir ni la pissarra ni el canó; realment no calia. Com he dit al principi, estic satisfeta i crec que ha sigut una sessió profitosa per a tothom. Jo he après mooolt.
Publicat per a Cap comentari:

28/11/2012

Bon dia a tothom! Avui ha estat un dia de feina i organització. He portat el material que he preparat per la sessió i un esborrany de guió per seguir, així com un mapa conceptual que he fet. Ens ho hem estat mirant amb el psicopedagog i les treballadores socials, per posar-nos una mica d'acord en els punts a tractar, així com per afegir o treure altres explicacions que potser són massa feixugues. L'objectiu és que la família participi i se senti a gust, capaç de dir la seva i preguntar els dubtes que sorgeixin, no que se sentin intimidats. Ho he fet en castellà, perquè és la llengua de la majoria de pares, precisament per facilitar-los la participació. Aquest és el mapa que he fet:


 Així mateix, el guió a seguir és aquest:


EL DUELO. Guión:

  1. Introducción al tema: Aumento de la calidad de vida de las personas con discapacidad intelectual --> Aumento de la esperanza de vida --> Vivencia de la muerte de seres queridos (padres, hermanos, etc). Antiguamente, fallecían antes de poder vivir o ser conscientes de una pérdida cercana pero ahora, con el aumento de la esperanza de vida, llegan a experimentarlo. Es por eso que, aunque todos hemos vivido situaciones de duelo, hemos pensado que estaría bien hablar sobre el tema y, entre todos, buscar herramientas y estrategias que nos ayuden a pasarlo de la mejor manera, centrándonos en nuestros hijos, hermanos, sobrinos con discapacidad.
  2. Mapa conceptual. ¿Qué es el duelo? Fases del duelo: El duelo es un proceso común a toda la especie humana, doloroso, que se traduce en un estado de pensamiento, sentimiento y actividad derivado de la pérdida de un ser querido y, casi siempre, va asociado a síntomas físicos y emocionales. Fases (mapa conceptual).
  3. Enfoques e intervención: ¿Cómo trabajarlo? Aspectos generales y diferencias individuales: En función de cómo se haya producido la pérdida (por enfermedad, repentina, etc), podemos intervenir de manera proactiva (antes de que se produzca) o reactiva (a partir del fallecimiento). Mirar mapa conceptual y artículo para completarlo (quadre verd).
  4. Compartir experiencias: Hasta aquí la teoría, ahora os animo a que nos comentéis qué pensáis, qué experiencias habéis vivido y cómo las habéis resuelto, y planteéis aquellas dudas que os hayan quedado para, entre todos, resolverlas.
Com podreu observar, hem canviat algun punt del guió inicial per tal d'adaptar-ho al que volem expressar. 
Demà és el primer dia D, jeje. Espero que vagi béeeee!

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Comentaris (Atom)