Hola de nou! Dies com avui donen sentit a la decisió que vaig prendre fa anys de tornar a estudiar, Psicopedagogia en aquest cas. Cada vegada tinc més clar que m'agrada el que faig a les pràctiques i que, juntament, amb alguna assignatura com Orientació Professional i Intervenció Educativa, el meu camí és acompanyar, orientar, col.laborar, ajudar i treballar en equip per tal d'assolir els objectius que ens proposem per dur a terme qualsevol intervenció o pla de treball. Avui he tingut la segona sessió sobre el dol, amb l'altre grup de pares. Eren el doble de famílies i la dinàmica ha estat molt més distesa i participativa. Jo ja no estava nerviosa, és més, el clima que s'ha creat hauria pogut amb tots els meus nervis. D'entrada m'he deixat estar de parafernàlies (pissarra, canó i portàtil) que, en aquest cas, estaven de més i he repartit els mapes conceptuals relatius al dol, les fases i com intervenir. He fet la introducció, tal com l'altre dia i després hem anat fent una lectura conjunta del mapa, amb aportacions espontànies dels pares que han anat emmarcant la darrera part de la sessió, referida a la intervenció. Tal com l'altre dia, el diàleg, l'escolta activa i el dinamisme en la participació han estat claus. Ens hem passat per mitja hora de l'estona que teníem (una hora i mitja!), però és que estàvem molt a gust i hi havia necessitat de parlar del tema. Quan hem acabat la reunió, molts pares m'han preguntat si tornaré a les següents trobades i, la veritat, m'ho estic pensant, però com a una més i per aprendre. A més, avui les intervencions del psicopedagog i les treballadores socials han estat mínimes i tots hem participat molt activament.
Divendres 7/12/2012... Pont!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada