Fase 4: Avaluació del procés.

Bé, això s'acaba... En aquesta darrera fase ens hem centrat a valorar tot el procés, des dels inicis fins els resultats que hem obtingut de la intervenció, els punts forts i febles i què cal canviar i millorar en qualsevol de les fases i en relació al que hem experimentat. Ha estat una sessió de gairebé tres hores amb tot l'equip que ha intervingut: SAT, educadores i jo mateixa, en la qual hem fet un recorregut per les diferents fases i l'avaluació de les mateixes i hem fet un exercici d'autocrítica i valoració conjunta a partir del qual hem pogut extreure els punts forts i febles del pla.

• PUNTS FORTS:

1. El treball col.laboratiu com a eina indispensable per a anar tots a una, demanant ajuda a les famílies i fent partícep el propi subjecte en el seu procés de reconducció de la conducta.
2. L'anticipació com a recurs útil i necessari per tal d'evitar, reduir i extingir la conducta inadequada.
3. Els suports personals i materials adaptats a cada usuari davant la conducta disruptiva, com a elements distractors i dissuassoris.
4. L'ús dels diferents espais del centre com a element alternatiu; la llibertat per poder reconvertir-los en espais de tranquil.litat i relax davant possibles crisis.
5. El coneixement i seguiment d'un pla establert, pactat i negociat entre tots, per tal que la intervenció no resulti quelcom aïllat i parcel·lat.
6. Els instruments emprats en la recollida d'informació, així com el diàleg i el consens sobre com actuar, per tal que l'anticipació sigui un fet real i continuat.
7. La implicació de tots els participants de la vida diària al taller, usuaris i professionals per desdramatitzar situacions tenses i prendre consciència d'allò que no ens agrada. 
8. La reconceptualització de les idees i prejudicis previs per part dels professionals, que moltes vegades debiliten l'acció a dur a terme.

• PUNTS FEBLES: 

1. La manca de temps com a hàndicap important, així com el factor atzar davant planificacions que s'han vist afectades per incidències que s'escapen al nostre control.
2. Com he comentat en un altre post, l'experiència/inexperiència que, d'una banda, ens pot limitar d'entrada per participar en quelcom que és rutinari i ja tenim enfocat d'una manera (les experiències prèvies davant les conductes disruptives) però, de l'altra, ens obliga a fer un esforç de canvi conceptual, la qual cosa ens converteix en inexperts davant situacions més que viscudes i, per tant, ens pot portar a un sentiment de por al fracàs o frustració.
3. Les limitacions familiars. No rebre tota la informació necessària o que sigui poc fiable, ens limita en la nostra tasca i influeix en com esdevindrà el resultat de la nostra actuació. Recordem que l'anticipació era peça clau en aquest procés. No ha estat quelcom repetitiu afortunadament, però ho contemplem com a hàndicap per a tenir en compte més endavant.
4. La manca del suport institucional. En el nostre cas, tampoc era quelcom imprescindible i no ha calgut cap mena de permís especial per a dur-ho a la pràctica però, de cara a incloure el pla en les directrius del centre, seria necessari comptar amb el suport institucional (ja sigui pel tema dels recursos, etc). És un punt a contemplar i tractar si volem avançar. 

A grans trets aquests són els punts positius i negatius que hem extret de l'anàlisi del procés. Pensem que, en general, ha estat satisfactori i que els punts febles s'haurien d'anar matitzant i treballant de cara a futures intervencions. Amb el pas del temps i l'experiència, juntament amb el treball col·laboratius, es pot aconseguir reduir aquests punts febles que, donada la dinàmica canviant de les situacions, s'anirant canviant per uns altres que caldrà anar entomant. És per això que no podem donar per tancat el procés psicopedagògic que, tal com he comentat en altres ocasions, es tracta de quelcom dinàmic i canviant, en funció del context, les persones i les situacions que es vagin presentant; de tota manera, la valoració general és satisfactòria i positiva, i amb això em quedo.