Fase 2: Redactat del primer esborrany d’actuació i orientacions.

Bé, arribats a aquest punt de la fase 2, aquest és el plantejament que hem establert per dur a terme la intervenció:

Tindrem en compte el context i la resta de persones (educadores, usuaris, etc) que es troben en aquest entorn  tant abans que es doni la conducta com durant i després de la mateixa, ja que treballarem des d'un enfocament col.laboratiu i sistèmic, en el qual la participació de tots els implicats serà important.

 Com a pautes generals de la dinàmica d'intervenció es farà el següent:

-Donar pautes a les educadores posant èmfasi en els indicadors primerencs per tal de realitzar la primera actuació: aïllament, administració medicació rescat…amb la intenció d’extingir i/o reduir la intensitat:

• si s’extingeix, es torna al grup i s’observa i es reforça positivament la reacció del subjecte.

• si no s’extingeix, sol.licitar la intervenció d'altres (educadores, SAT) per reforçar la presència; canvi d’espai, activitat, etc, per tal de reduir la tensió

Quant als subjectes en particular, en cada cas: 

• Antonio:  

1. Tenir molt en compte els indicadors primerencs i, en cas que ja vingui amb un estat d’ansietat molt elevat, adminstrar la medicació de rescat abans de la intervenció.
2. Aïllar de la resta el més aviat possible i intentar desviar la seva atenció a través del diàleg, evitant l'enfrontament amb ordres directes, per tal de no inferir-li més ansietat.
3. Reforçar positivament allò que se li dóna bé, demanant la seva col.laboració en tasques que sap fer i que li agradin (per exemple, és un noi que treballa molt bé el macramé i que li agrada, per la qual cosa se li pot demanar que faci alguna pulsera per poder-la vendre a la botiga que té l'entitat al Poble Espanyol, així com oferir-li la possibilitat de pujar demà a treballar in situ si està més tranquil; podem agafar la llista i que vegi que l'incloem com a reserva i, si tot va bé, portar-lo al dia següent; seria el premi pel seu esforç i això el motivaria i relaxaria).
4. Si la conducta s'acaba donant i és explosiva i, a més, va associada a una fixació vers alguna de les educadores o usuaris (com acostuma a passar en aquests casos), apartar del seu camp visual aquesta persona (que surti de l'espai que comparteixen) i que intervingui la persona amb la qual té més feeling quan això passa.
5. Un cop més calmat, oferir-li activitats que li agradin i requereixin la seva atenció i/o col.laboració, per tal de no agobiar-lo i que pugui anar baixant la seva ansietat. Així mateix, hem observat que el fet de beure aigua el relaxa, així que li proposarem que vagi al vestuari i begui aigua (sota supervisió).
6. A aquestes alçades, si no hi ha cap incidència, i amb la medicació de rescat fent efecte, se'l pot convidar a relaxar-se i descansar una mica en una sala anexa a la sala polivalent, fins que es trobi míllor.

• Bibiana i Yolanda:

La dinàmica que emprarem amb aquestes dues noies serà la mateixa, si fa no fa, ja que la conducta que presenten acostuma a ser bastant semblant (això mateix, serà extrapolable a d'altres usuaris que presentin aquest tipus de conducta, que es regeix principalment per la crida d'atenció i el desafiament).

1. Ignorar les crides d’atenció. Si, d'entrada, això no funciona, es tractarà de treballar amb la noia d'una manera més individualitzada, seient al seu costat i intentant focalitzar la seva atenció pel que estem fent.
2. Reforçar positivament allò que vagi fent: si són activitats de discriminació visual, acostumen a centrar l'atenció i, al realitzar correctament l'activitat, es pot fer algun compliment i reforçar-ho ensenyant la feina a la resta de companys per tal que els donin el seu vist-i-plau.
3. En cas que la conducta disruptiva vagi en augment i no la poguem extingir, durem la noia a la sala anexa per tal de treballar tècniques de relaxació i dialogar amb ella. Continuarem amb el reforç positiu a mesura que veiem que evoluciona favorablement. 
4. Evitarem mostrar-nos disgustats o decebuts, mostrant neutralitat i, en cas que la conducta millori, mostrarem satisfacció (reforçament positiu).
5. Si el reforçament positiu funciona en la majoria de situacions, ens plantegem establir un registre de conducta basat en gratificacions a canvi d'assoliment d'ítems positius (avui ha treballat asseguda tota l'estona, +; ha estat en silenci durant l'activitat, +; ha ajudat companys, +; etc. A la setmana haurà d'aconseguir X signes + o cares contentes o el que establim i, a canvi, obtindrà la gratificació, que pot ser material o no).
6. Així mateix, donat que el llenguatge verbal de les noies és força limitat, l'ús d'algun plafó pictogràfic que reflecteixi sensacions, emocions, estats d'ànim, etc, pot ajudar en moments de tensió per tal que la noia expressi com se sent en aquell moment i com la podem ajudar a trobar-se millor.
7. Un cop s'hagi aconseguir evitar i/o extingir la conducta fora bo treballar amb el grup d’iguals per conscienciar el subjecte dels seus actes.

A grans trets, aquest seria l'esborrany de la intervenció que es durà a terme, centrada en cadascun dels subjectes objecte d'aquesta intervenció però, possiblement, extrapolable a d'altres usuaris i situacions.