Fase I: Avaluació

Bones!!! Com a punt final de la fase 1 cal fer esment a l'avaluació. Com a indicadors que m'havia plantejat hi hauria els següents:

 

1.    Utilitat i eficàcia de la tècnica emprada: observació: Valoro com a positiva aquesta tèncnica, malgrat potser hi podíem haver dedicat menys temps, no perquè hagi estat poc útil, sinó perquè havent-hi un Pràcticum I anterior en el qual, de manera indirecta, ja es va fer aquesta observació potser s'ha fet una mica pesat i repetitiu i es podria haver avançat i dedicar més temps a altres qüestions. Però, és clar, la meva idea era fer tabula rasa i partir de 0 perquè fos el més objectiu possible, però és difícil, no podem esborrar-nos la memòria i, alhora, també ha estat bo per tal d'establir un patró de comportament que, degut a aquesta fase prèvia (pràcticum I), ens ha reforçat que no es tractava de situacions casuals o fruit d'una mala època. Espero haver-me explicat.

2.    Eficiència del tipus de registre. Cal modificar indicadors? Cal afegir-ne?: Bé, quant al tipus de registre, vaig prendre com a referència el de les conductes desafiants però, és clar, fent-hi modificacions (afegir o treure indicadors) que s'adeqüessin al que volia observar. En la Memòria penjaré el model que vam fer servir i que ens ha servit per recollir la informació necessària. Com que tampoc es tractava de diagnosticar res, sinó que era una eina de reforça per tal d'establir una pauta, tampoc ha calgut utilitzar un model d'interpretació de dades per al seu buidatge, ja que entre tots els mètodes utilitzats (observació, registre i entrevista), hem obtingut la informació necessària per a poder treballar.

    3.       Grau de satisfacció de tots els implicats: Valoració positiva. Alt grau de satisfacció. 

Preparats per la fase 2!!! (que ja hem realitzat aquesta setmana)

Nota mental: Estic vivint en pròpia carn un dels grans hàndicaps amb els quals es troba el psicopedagog, i és l'acusada manca de temps. És increïble com s'acumula la feina i com es compliquen les coses, havent-hi una planificació i tot. M'imagino com n'ha de ser de difícil el dia a dia quan els casos i les demandes s'acumulen, i com de frustrant ha de ser veure el pas del temps i la impossibilitat d'abarcar-ho tot quan, en moltes ocasions, depèn de circumstàncies alienes a la nostra voluntat. Per això és important saber delegar i compartir la feina, les idees i les actuacions, el treball cooperatiu, entre els diferents professionals que treballen al centre. Si no, és gairebé impossible.