Fase 2: Plantejaments i propostes. Concreció. Acords per anar tots a una.

Bones! Apurant el temps i ja gairebé finalitzant la intervenció, seré breu i concisa en el tractament d'aquest apartat. Més que no pas apuntar quins plantejaments, propostes i demés han sorgit, donat que això ja quedarà reflectit i recollit a l'esborrany i, posteriorment, en l'apartat d'intervenció, prefereixo centrar-me en la dinàmica que hem tingut a partir de la pluja d'idees.

Afortunadament, el grup de treball ha estat molt participatiu i entusiasta. Hi ha hagut sempre molt bona disposició tant per part del SAT com de l'equip d'educadores, aportant idees, fent els registres, participant en les reunions, etc, tot des d'un pla horitzontal i sense excloure els usuaris. Aquest és un altre punt que voldria matissar i que potser no ha quedat ben reflectit en les entrades anteriors. Des del principi, he volgut partir de la perspectiva sistèmica per tal de tenir en compte tots els participants i que la informació que ens arribés, així com la seva anàlisi i la posterior intervenció, no fos parcel.lada i fragmentària, que s'ajustés al màxim a la 'veritat' de la situació de l'usuari i les seves circumstàncies. Tal com he dit, la participació d'educadores i SAT ha estat excel.lent, així com en el cas de les famílies quan ha calgut alguna informació (malgrat l'episodi que ja vaig esmentar com a exemple sobre què fer quan hi ha discrepàncies amb la família); afortunadament, es va arribar a un acord i es va aconseguir la seva implicació en el que se'ls demanava (poder donar la medicació a la noia al centre). Així mateix, als usuaris se'ls ha explicat que m'havien d'ajudar a fer un treball per la universitat, que jo també havia de fer unes feines i que estaria molt agraïda que em poguessin ajudar, col.laborant en les activitats que proposés, així com ajudant-se entre ells a estar més feliços. La reacció també va ser brutal. És evident que tenir diversitat funcional no és sinònim de no entendre les coses, en major o menor grau, però te n'adones de com n'és d'important l'actitud, la motivació i les ganes de ser, més que de tenir. 

He après molt, tot i que ja havia treballat com a educadora amb nois i noies amb diversitat funcional, però he de dir que en un principi se'm feia una muntanya haver de planificar i dur a terme el projecte i, la veritat, entre tots ha estat molt fàcil. Però bé, això ho deixo per a l'avaluació.