Fase 3: Intervenció (I)

• Activitats i continguts. 

Tal com he comentat en la presentació del pla, les activitats i continguts a treballar continuen sent els mateixos, basats en la programació setmanal de les educadores. Al tractar-se d'una intervenció de tipus conductual, no es tracta tant de canviar què treballarem sinó el com treballar-ho en cas que es presentin les conductes. Així i tot, com que la intencionalitat va encaminada a efectuar una intervenció primerenca, tindrem en compte les directrius marcades a la intervenció per tal d'evitar i/o reduir la conducta fins a extingir-la. No obstant, hem fet ús de recursos (com els sistemes aumentatius de comunicació) per tal que sigui més fàcil detectar els primers indicis, especialment en el cas de la Bibiana i la Yolanda. Donat que aquestes dues noies presenten problemes a la parla i els costa transmetre de manera oral allò què senten, les hi hem donat i explicat com utilitzar uns plafons pictogràfics per tal que assenyalin i elles mateixes anticipin com es troben i, d'aquesta manera, prenguin consciència del canvi conductual.

  

 Aquests suports han ajudat al que comentàvem de l'anticipació, ja que les primeres en ser conscients que alguna cosa no rutllava han estat elles mateixes, i això ha facilitat que poguéssim avançar-nos al que esdevindria posteriorment, ja que quan en qualsevol dels casos hem observat o ens han comentat de casa que hi podia haver indicadors que donessin lloc a una conducta inadequada, hem utilitzat el plafó (que alhora ha servit de distracció i per centrar la seva atenció en una cosa nova) i hem actuat en conseqüència, en base al que havíem establert com a pautes d'actuació. Si, així i tot, el nivell d'ansietat no disminuïa, hem optat per dur-les a la sala de relaxació, posar música suau i fer alguns exercicis de respiració, per tal de concentrar i reconvertir aquesta ansietat en quelcom positiu; en altres ocasions, si s'ha evitat la conducta, tampoc ens hem volgut arriscar posant-les a treballar en activitats poc atractives per a elles i hem preferit oferir-los la possibilitat de treballar amb els mandales, una cosa ben simple però efectiva, que atrau la seva atenció i la fixa ajudant, d'aquesta manera, a disseccionar la conducta inadequada i a rebre elogis per part nostre (reforç positiu). A més, els hi hem presentat l'activitat com a una manera de transmetre com se senten i la premissa ha estat que triessin per pintar el que més reflectís com se sentien, escollint els colors que volguessin i sense donar indicacions que les dirigissin.

Pel que fa a l'Antonio, afortunadament, la informació diària de la monitora del pis juntament amb la medicació de rescat quan venia en un estat d'ansietat, ens ha ajudat a frenar la conducta disruptiva i, al tenir estipulades unes directrius i seguir-les tots a una, hem pogut reduir l'efecte i durada de la conducta inadequada. Posteriorment, li hem ofert la possibilitat de canviar d'espai i d'activitat, donant-li a triar entre fer macramé o mandales (gran descobriment), ja que li agrada i hi centra l'atenció, la qual cosa el fa desistir o baixar el nivell d'ansietat, i a més ens ha permès reforçar-lo positivament, juntament amb beure aigua (m'ha cridat molt l'atenció que quelcom tan simple sigui una 'estratègia' per fer baixar el seu nivell d'estrès).
En tots els casos, hem utilitzat tècniques de relaxació com a element distractor i relaxant.

•  Instruments i/o tècniques.

 Com a instruments i tècniques emprats ens hem basat sobretot en el diàleg, en exposar com hem vist les reaccions i com hem vist les nostres actuacions. Així mateix, ho hem anat registrant en un qüestionari de resposta lliure que feia referència a les situacions viscudes. Les preguntes han estat les següents:

1. Creus que els indicadors primerencs previs a la conducta estan ben definits?

2. T'ha servit tenir una pauta d'actuació en les situacions conflictives?

3. Què creus que hauries de millorar de cara a la següent intervenció?

4. Has aplicat allò que et vas proposar per a millorar el resultat de la intervenció?

5. T'ha servit plantejar-te aquesta millora?

6. Què canviaries de la proposta d'intervenció?

7. Què canviaries de la teva actuació?

8. Consideres que hi ha hagut implicació per part de tot l'equip?

9. Has percebut una millora en la receptivitat del subjecte a l'hora d'enfrontar-se a la situació desencadenant de la conducta disruptiva?

10. Penses que les activitats proposades com a alternativa a la tasca més curricular funcionen i són encertades? Quines creus que són més efectives?

Fase 2: Redactat del primer esborrany d’actuació i orientacions.

Bé, arribats a aquest punt de la fase 2, aquest és el plantejament que hem establert per dur a terme la intervenció:

Tindrem en compte el context i la resta de persones (educadores, usuaris, etc) que es troben en aquest entorn  tant abans que es doni la conducta com durant i després de la mateixa, ja que treballarem des d'un enfocament col.laboratiu i sistèmic, en el qual la participació de tots els implicats serà important.

 Com a pautes generals de la dinàmica d'intervenció es farà el següent:

-Donar pautes a les educadores posant èmfasi en els indicadors primerencs per tal de realitzar la primera actuació: aïllament, administració medicació rescat…amb la intenció d’extingir i/o reduir la intensitat:

• si s’extingeix, es torna al grup i s’observa i es reforça positivament la reacció del subjecte.

• si no s’extingeix, sol.licitar la intervenció d'altres (educadores, SAT) per reforçar la presència; canvi d’espai, activitat, etc, per tal de reduir la tensió

Quant als subjectes en particular, en cada cas: 

• Antonio:  

1. Tenir molt en compte els indicadors primerencs i, en cas que ja vingui amb un estat d’ansietat molt elevat, adminstrar la medicació de rescat abans de la intervenció.
2. Aïllar de la resta el més aviat possible i intentar desviar la seva atenció a través del diàleg, evitant l'enfrontament amb ordres directes, per tal de no inferir-li més ansietat.
3. Reforçar positivament allò que se li dóna bé, demanant la seva col.laboració en tasques que sap fer i que li agradin (per exemple, és un noi que treballa molt bé el macramé i que li agrada, per la qual cosa se li pot demanar que faci alguna pulsera per poder-la vendre a la botiga que té l'entitat al Poble Espanyol, així com oferir-li la possibilitat de pujar demà a treballar in situ si està més tranquil; podem agafar la llista i que vegi que l'incloem com a reserva i, si tot va bé, portar-lo al dia següent; seria el premi pel seu esforç i això el motivaria i relaxaria).
4. Si la conducta s'acaba donant i és explosiva i, a més, va associada a una fixació vers alguna de les educadores o usuaris (com acostuma a passar en aquests casos), apartar del seu camp visual aquesta persona (que surti de l'espai que comparteixen) i que intervingui la persona amb la qual té més feeling quan això passa.
5. Un cop més calmat, oferir-li activitats que li agradin i requereixin la seva atenció i/o col.laboració, per tal de no agobiar-lo i que pugui anar baixant la seva ansietat. Així mateix, hem observat que el fet de beure aigua el relaxa, així que li proposarem que vagi al vestuari i begui aigua (sota supervisió).
6. A aquestes alçades, si no hi ha cap incidència, i amb la medicació de rescat fent efecte, se'l pot convidar a relaxar-se i descansar una mica en una sala anexa a la sala polivalent, fins que es trobi míllor.

• Bibiana i Yolanda:

La dinàmica que emprarem amb aquestes dues noies serà la mateixa, si fa no fa, ja que la conducta que presenten acostuma a ser bastant semblant (això mateix, serà extrapolable a d'altres usuaris que presentin aquest tipus de conducta, que es regeix principalment per la crida d'atenció i el desafiament).

1. Ignorar les crides d’atenció. Si, d'entrada, això no funciona, es tractarà de treballar amb la noia d'una manera més individualitzada, seient al seu costat i intentant focalitzar la seva atenció pel que estem fent.
2. Reforçar positivament allò que vagi fent: si són activitats de discriminació visual, acostumen a centrar l'atenció i, al realitzar correctament l'activitat, es pot fer algun compliment i reforçar-ho ensenyant la feina a la resta de companys per tal que els donin el seu vist-i-plau.
3. En cas que la conducta disruptiva vagi en augment i no la poguem extingir, durem la noia a la sala anexa per tal de treballar tècniques de relaxació i dialogar amb ella. Continuarem amb el reforç positiu a mesura que veiem que evoluciona favorablement. 
4. Evitarem mostrar-nos disgustats o decebuts, mostrant neutralitat i, en cas que la conducta millori, mostrarem satisfacció (reforçament positiu).
5. Si el reforçament positiu funciona en la majoria de situacions, ens plantegem establir un registre de conducta basat en gratificacions a canvi d'assoliment d'ítems positius (avui ha treballat asseguda tota l'estona, +; ha estat en silenci durant l'activitat, +; ha ajudat companys, +; etc. A la setmana haurà d'aconseguir X signes + o cares contentes o el que establim i, a canvi, obtindrà la gratificació, que pot ser material o no).
6. Així mateix, donat que el llenguatge verbal de les noies és força limitat, l'ús d'algun plafó pictogràfic que reflecteixi sensacions, emocions, estats d'ànim, etc, pot ajudar en moments de tensió per tal que la noia expressi com se sent en aquell moment i com la podem ajudar a trobar-se millor.
7. Un cop s'hagi aconseguir evitar i/o extingir la conducta fora bo treballar amb el grup d’iguals per conscienciar el subjecte dels seus actes.

A grans trets, aquest seria l'esborrany de la intervenció que es durà a terme, centrada en cadascun dels subjectes objecte d'aquesta intervenció però, possiblement, extrapolable a d'altres usuaris i situacions.