Final - Conclusions

Bé, després de la meva darrera entrada, queda palès que aquest pràcticum I ha estat un començament, i que el gruix estarà en el pràcticum II. Seré breu en aquestes conclusions perquè, de fet, serà repetir-me en allò que he anat comentant contínuament en les meves entrades. Què puc destacar en el binomi teoria (assignatures que he realitzat) i pràctica?:

• Com a positiu:

-importància del treball en equip i col.laboratiu: entre professionals i amb les famílies

-què és això del treball en xarxa: amb les diferents fundacions i serveis que treballen per gestionar, orientar i garantir la qualitat de vida  i la inclusió real de tots i totes

-significat real de l'escolta activa

-capacitat proactiva davant noves situacions, així com capacitat d'adaptació quan cal

-significat d'horitzontalitat a l'hora d'intervenir i orientar/consensuar amb les educadores i/o famílies

-vocacionalitat: es va més enllà del que seria un simple lloc de treball 

-assertivitat: és molt difícil!!!

• Com a negatiu:

-la manca de temps: és quelcom que hem anat veient al llarg de la llicenciatura i que, per molt bé que t'organitzis, acabes acusant

-la manca de recursos: tot va relacionat i, en una gran mesura, es deu a les limitacions econòmiques; gràcies a la vocació i bona gent, s'acostumen a pal.liar els efectes negatius

-la frustració i impotència davant situacions que s'escapen al nostre control: s'ha de saber on tenim els límits 

Bé, en principi, això seria el més destacable d'aquest primer bloc de les pràctiques. Com a conclusió final només m'agradaria afegir que espero que el pràcticum II sigui, la pràctica pràctica, sigui tan interessant i profitós com ho ha sigut el primer, i en surti un bon recurs per ajudar a millorar el treball al centre i al meu propi. Espero i desitjo seguir aprenent.

Sort a totes!

Bibliografia:

• Estañán, Santiago. Guia del pràcticum de psicopedagogia pràcticum I i pràcticum II. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2010. 

• Badia, A.; Mauri,T. (2006): Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d’educació no formal. A: A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal: pp 33-59. 

• Monereo, C. i Castelló, M. (2006): Un model per a l'anàlisi de contextos d'assessorament psicopedagògic en educació no formal. A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal.

• 'Alteraciones de la conducta en las personas con discapacidad intelectual', des del web: http://www.feaps.org/biblioteca/salud_mental/capitulo04.pdf

• 'Buenas prácticas en situaciones de duelo en personas con discapacidad intelectual', des del web: http://www.feapsmurcia.org/feaps/FeapsDocumentos.NSF/08db27d07184be50c125746400284778/f33f517a99bc5a37c12575fc002fb889/$FILE/situaciones_de_duelo.pdf 

• 'Apoyo en el proceso de duelo de personas con discapacidad intelectual', des del web: http://sid.usal.es/idocs/F8/FDO20846/nerea.pdf 

-

11/12/2012

Avui he estat tot el matí amb el psicopedagog, fent una mica de feed-back respecte com va la meva pràctica al centre i comentant com enfocaré el pràcticum II. L'altre dia li vaig fer un parell de propostes sobre les necessitats que havia observat al centre per tal de fer el disseny de la segona part del pràcticum: d'una banda, la demanda d'ajuda de les educadores en actuacions puntuals davant situacions concretes i com resoldre-ho, i de l'altra, la manca d'unes orientacions psicopedagògiques en les quals es pugui actuar de manera proactiva i reactiva. Fins ara, els nois i noies del centre havien tingut una evolució ascendent en la seva majoria, tant a nivell conductual com d'autonomia i demés; però l'edat avançada, en alguns casos, ha incidit de manera negativa en la seva conducta i es donen situacions, de vegades repetitives, que potser amb un protocol adequat es podrien anticipar i, fins i tot, pal.liar, o bé, amb unes orientacions respecte com actuar, es podria intervenir de manera que el desenllaç un cop donada aquesta conducta no fos tan explossiu com succeeix en algun cas. A més, el fet de tenir aquesta orientació i pla d'actuació, facilitaria que quan entrés alguna educadora nova tingués uns mínims de coneixement respecte el context real en el qual entra a treballar i, alhora, potenciaria el treball en equip i l'ajuda mútua entre tot l'equip davant una situació d'aquest tipus. 

De moment, aquesta és la idea principal i el psicopedagog hi ha estat d'acord. D'entrada, m'ha facilitat bibliografia respecte alguns trastorns de conducta i metodologia, que ja anirem concretant en el que queda de pràctiques. Així mateix, m'ha proposat que, a banda de realitzar observacions, tingui entrevistes amb les educadores sobre els usuaris que més acusen les conductes disruptives, respecte les seves actuacions, antecedents abans de la conducta i després de la mateixa, etc.

La idea, d'entrada, és preparar unes pautes d'observació i registre, així com un guió d'entrevista semi-estructurada, de cara a les reunions que anem fent, per concretar els objectius i reformular allò que calgui.

Bé, aquesta és la darrera entrada del pràcticum I. Faré les conclusions en l'entrada final. 

Amb ganes de començar el pràcticum II, espero que totes estigueu igual de motivades que jo.

Bones festes!!!

05/12/2012

Hola de nou! Dies com avui donen sentit a la decisió que vaig prendre fa anys de tornar a estudiar, Psicopedagogia en aquest cas. Cada vegada tinc més clar que m'agrada el que faig a les pràctiques i que, juntament, amb alguna assignatura com Orientació Professional i Intervenció Educativa, el meu camí és acompanyar, orientar, col.laborar, ajudar i treballar en equip per tal d'assolir els objectius que ens proposem per dur a terme qualsevol intervenció o pla de treball. Avui he tingut la segona sessió sobre el dol, amb l'altre grup de pares. Eren el doble de famílies i la dinàmica ha estat molt més distesa i participativa. Jo ja no estava nerviosa, és més, el clima que s'ha creat hauria pogut amb tots els meus nervis. D'entrada m'he deixat estar de parafernàlies (pissarra, canó i portàtil) que, en aquest cas, estaven de més i he repartit els mapes conceptuals relatius al dol, les fases i com intervenir. He fet la introducció, tal com l'altre dia i després hem anat fent una lectura conjunta del mapa, amb aportacions espontànies dels pares que han anat emmarcant la darrera part de la sessió, referida a la intervenció. Tal com l'altre dia, el diàleg, l'escolta activa i el dinamisme en la participació han estat claus. Ens hem passat per mitja hora de l'estona que teníem (una hora i mitja!), però és que estàvem molt a gust i hi havia necessitat de parlar del tema. Quan hem acabat la reunió, molts pares m'han preguntat si tornaré a les següents trobades i, la veritat, m'ho estic pensant, però com a una més i per aprendre. A més, avui les intervencions del psicopedagog i les treballadores socials han estat mínimes i tots hem participat molt activament.

Divendres 7/12/2012... Pont!

29/11/2012

Hola de nou! Molt satisfeta de com ha anat tot, tant per part de les famílies com per la meva pròpia. Ha estat una experiència moooolt positiva. En un primer moment estava força nerviosa. M'havia preparat una pissarra Veleda, el portàtil i el canó, tot i que el psicopedagog m'havia dit que no em caldria, perquè era tot molt familiar i tal però, així i tot, he volgut tenir-ho preparat (per si de cas). Han assistit vuit famílies d'usuaris dels diferents serveis (STO, SOI, CET); i n'han faltat tres (dues de les quals han avisat). Com vaig dir ahir, estava bastant nerviosa però, la veritat, és que m'han ajudat molt. He pogut experimentar el que és estar al mateix nivell i treballar col.laborativament amb les famílies. He començat seguint el guió i, poc a poc, aquest guió l'hem anat reconvertint entre tots explicant experiències, divagant sobre què hi ha després de la mort i com explicar-ho als nostres fills amb discapacitat, aportant idees, etc. Ha estat un treball d'equip on les claus han sigut l'escolta activa, l'empatia, l'horitzontalitat i el respecte, i la col.laboració de tots. Tant és així, que gairebé ha sortit sola la part d'intervenció que vaig incloure al mapa conceptual, i de manera vivencial. Les treballadores socials i el psicopedagog també han participat quan ja s'havia creat un clima de confiança, però s'han mantingut bastant al marge a l'hora de l'"exposició", cosa que els agraeixo. No he fet servir ni la pissarra ni el canó; realment no calia. Com he dit al principi, estic satisfeta i crec que ha sigut una sessió profitosa per a tothom. Jo he après mooolt.

28/11/2012

Bon dia a tothom! Avui ha estat un dia de feina i organització. He portat el material que he preparat per la sessió i un esborrany de guió per seguir, així com un mapa conceptual que he fet. Ens ho hem estat mirant amb el psicopedagog i les treballadores socials, per posar-nos una mica d'acord en els punts a tractar, així com per afegir o treure altres explicacions que potser són massa feixugues. L'objectiu és que la família participi i se senti a gust, capaç de dir la seva i preguntar els dubtes que sorgeixin, no que se sentin intimidats. Ho he fet en castellà, perquè és la llengua de la majoria de pares, precisament per facilitar-los la participació. Aquest és el mapa que he fet:

 Així mateix, el guió a seguir és aquest:

EL DUELO. Guión:

1. Introducción al tema: Aumento de la calidad de vida de las personas con discapacidad intelectual --> Aumento de la esperanza de vida --> Vivencia de la muerte de seres queridos (padres, hermanos, etc). Antiguamente, fallecían antes de poder vivir o ser conscientes de una pérdida cercana pero ahora, con el aumento de la esperanza de vida, llegan a experimentarlo. Es por eso que, aunque todos hemos vivido situaciones de duelo, hemos pensado que estaría bien hablar sobre el tema y, entre todos, buscar herramientas y estrategias que nos ayuden a pasarlo de la mejor manera, centrándonos en nuestros hijos, hermanos, sobrinos con discapacidad.
2. Mapa conceptual. ¿Qué es el duelo? Fases del duelo: El duelo es un proceso común a toda la especie humana, doloroso, que se traduce en un estado de pensamiento, sentimiento y actividad derivado de la pérdida de un ser querido y, casi siempre, va asociado a síntomas físicos y emocionales. Fases (mapa conceptual).
3. Enfoques e intervención: ¿Cómo trabajarlo? Aspectos generales y diferencias individuales: En función de cómo se haya producido la pérdida (por enfermedad, repentina, etc), podemos intervenir de manera proactiva (antes de que se produzca) o reactiva (a partir del fallecimiento). Mirar mapa conceptual y artículo para completarlo (quadre verd).
4. Compartir experiencias: Hasta aquí la teoría, ahora os animo a que nos comentéis qué pensáis, qué experiencias habéis vivido y cómo las habéis resuelto, y planteéis aquellas dudas que os hayan quedado para, entre todos, resolverlas.

Com podreu observar, hem canviat algun punt del guió inicial per tal d'adaptar-ho al que volem expressar. 
Demà és el primer dia D, jeje. Espero que vagi béeeee!

23/11/2012

Bé, ja som divendres!!! Avui hem acabat de concretar el tema de la sessió, però encara deixem alguna cosa per la propera setmana. Hi haurà dues sessions: dijous 29/11 amb un grup i dimecres 5/12 amb l'altre (són dos grups de familiars). He portat la bibliografia i un parell d'esborranys que he fet seguint el guió i hem ajustat punts, perquè no sigui molt feixuc i doni opció a participar posteriorment. Ha quedat així:

1. Introducció al tema.
2. Fases del dol: mapa conceptual.
3. Com treballar el dol. Aspectes generals i diferències individuals.
4. Compartir experiències. Precs i preguntes.

Penso que així està bé, senzill i dinàmic. 

Cap a quarts d'onze, hem deixat el tema perquè tothom tenia reunions i entrevistes vàries i he estat a la taula del noi que va perdre el pare (el Jose R.), he xerrat una mica amb ell, però ha estat bé i aparentment poc afectat. Suposo que és normal, donat que no em coneix. M'ha tornat a dir que s'ha mort el seu pare i que ara està al cel amb la seva àvia, però poca cosa més. 

De cara a dimecres, faré el mapa i acabaré de completar el guió amb alguna lectura. Espero aprendre d'aquesta experiència i que ens serveixi a tots i totes.

21/11/2012

Fa algunes setmanes, com vaig comentar en una entrada anterior, vaig estar present en una reunió del SAT (Servei d'Atenció Terapèutica del centre), en relació a unes xerrades que es fan per a les famílies sobre temes que els preocupen (a nivell legal, emocional, clínic, etc), dubtes que tenen els pares i que proposen per, entre tots, donar-hi resposta i, en definitiva, fer una mica de cojuntura. Doncs bé, entre avui i divendres, prepararem la xerrada de la propera setmana. Recordeu que em van proposar de fer alguna sessió amb els pares i jo, tota valenta, vaig dir que sí? Doncs ja hi som. En el seu dia vam parlar de fer el tema del dol en les persones amb discapacitat i, donat que fa dues setmanes va morir el pare d'un noi del STO i que la família ha vingut a demanar pautes i tal, doncs m'han comentat què em sembla aprofitar aquest moment per poder preparar la sessió. Uf! Quin stress! Recordo que quan m'ho van plantejar de seguida vaig dir que sí, encantada, però avui m'he quedat una mica en shock. M'he sentit insegura i dubtosa de si en sóc capaç o no. Com afrontar un repte així? Doncs de seguida se m'ha passat. El primer que m'han dit és que això serà un treball d'equip, conjunt i, de fet, ja hem fet un petit guió entre el psicopedagog i jo. Després, he plantejat dubtes de tipus conceptual, sobretot relatius a com no ferir els sentiments de ningú alhora de parlar de les diferències o de l'evolució en el dol en les persones amb discapacitat i les persones sense discapacitat. M'he quedat sorpresa perquè m'han dit que els primers que parlen de gent 'normal' i els seus fills són ells mateixos; a mí se,m feia un món, però m'han dit que el que més agraeixen els pares és la naturalitat i la sinceritat, que són gent molt senzilla que volen les coses clares i que es tracta que sigui una escolta activa i participativa, buscar la seva col.laboració. Buf, quin descans! M'han passat les actes de les xerrades que han fet fins ara i ja he vist, a grans trets, que es tracta de dinàmiques molt participatives i que els pares/família són part activa, que serveixen per desfogar-se i compartir i que la valoració és molt positiva per part de tots. Mentre estava llegint les actes ha vingut la germana del noi que ha perdut el pare, perquè fins ara no havia reaccionat de cap manera, només deia que s'havia mort i ja està, però no mostrava cap mena de canvi en el seu comportament. Sembla ser que des d'ahir, ha començat a presentar conductes disruptives, com alguna autoagressió, cridar, i no voler dormir per por a no despertar-se (el pare va morir mentre dormia); és un noi de STO, però que a nivell comunicatiu i relacional està per sobre d'aquesta baremació, per això la família s'ha quedat una mica bloquejada, malgrat que cap reacció (tal com és el noi) tampoc era lògica. 

Bé, poca cosa més a afegir. De cara a divendres miraré de buscar bibliografia per llegir i prepararem la sessió.

16/11/2012

Aquesta setmana només he anat divendres al centre; dimecres vaig fer vaga. El centre va estar obert, però la majoria d'usuaris van exercir el seu dret a la vaga, així com algunes educadores. Això em porta a pensar fins a quin punt és decisió dels nois i noies o bé de les seves famílies. Quelcom tan important, com és l'exercici del dret a la vaga, també es contempla en un àmbit com el de la discapacitat intel.lectual. Vaig preguntar al psicopedagog fins a quin punt es va informar per part del centre, a usuaris i famílies, sobre aquest esdeveniment i la realitat és que es va informar les famílies i elles van decidir. Com em va comentar el psicopedagog, de vegades és complicat fer arribar missatges d'aquest tipus als usuaris perquè, malgrat tenen la capacitat legal per escollir, la seva realitat, en alguns casos, és molt reduccionista. Pensem que, en moltes ocasions, estem parlant de nois i noies amb una edat mental molt per sota de la seva edat cronològica i potser s'han de prioritzar altres tipus de temes a l'hora d'extendre's en les explicacions. Sí que se'ls va explicar, a grans trets i de manera molt simple, què era una vaga i en quina mesura els afectava, i en alguns casos sí que va ser trascendent, però a l'STO (discapacitat intel.lectual superior al 60%) el missatge molt senzill. Com a psicopedagoga trobo molt complicada aquesta faceta, la de transmetre i orientar a subjectes i fer arribar un missatge tan concret i penso que ha de ser frustant, perquè és com quedar-se a mitges. D'altra banda, també penso que aquest tema concret, vist l'acollida que va tenir la jornada de reflexió, no és quelcom prioritari per a aquest col.lectiu. 

Bé, centrant-me en les tasques de divendres el psicopedagog, així com les treballadores socials, van estar molt ocupats amb reunions amb d'altres serveis fora del centre (EVO, fundacions vàries amb qui tenen conveni, districte, etc). Poc temps i moltes coses a fer. Un altre dels hàndicaps que hem pogut observar durant la llicenciatura: la manca de temps, que influeix de manera negativa en el treball preventiu. És per això, que crec que un dels requisits del psicopedagog és que sigui proactiu i sigui capaç d'anticipar-se, en la mesura del possible, als esdeveniments que es vagin produint. Així mateix, el treball en xarxa i en col.laboració amb els diferents serveis del barri i del districte i serveis externs, també és una de les eines que s'han de dominar i practicar. Personalment, i tornant a les meves tasques, com que faltava una educadora, vaig estar amb un grup i vaig aprofitar per fer una dinàmica amb ells, per tal de conèixer-ls i indagar sobre les seves inquietuds i expectatives en la seva feina al centre. El que més acusen és la falta de feina i el que volen és treballar (vés per on, com la majoria!). Va estar bé, els he anat coneguent més i el tracte directe i conèixer les persones amb qui treballes facilita la tasca.

08/11/2012

Bé, avui ja hem gravat l'anunci!!! Ha sigut molt emocionant i, no és per res, ha quedat genial! Poca cosa a comentar, perquè no hem parat i els nois i noies estaven súpernerviosos. És més, ja que tots han estat col.laborant i ahir van estar donant idees de què es podia fer o deixar de fer, avui, i malgrat no sortissin al vídeo, han estat ajudant en d'altres tasques: posar decorat, netejar, anar a buscar material, etc. A més, hi ha hagut moltes noies que també s'han volgut maquillar. No hem parat! Però ha valgut la pena. A veure què us sembla?

BRINDAMOS PORQUE TODOS SOMOS IGUAL DE DIFERENTES

07/11/2012

Avui els nois i noies del meu centre surten al diari 20minuts, ja que han col.laborat en l'elaboració d'un pedestal per a unes xerrades que tindran lloc aquest mes a Barcelona (Speakers Corner), i se'ls va demanar si podien confeccionar-ho. Estan encantats de sortir al diari! Aquí us deixo l'enllaç:

http://www.fundacioartesa.entitatsbcn.net/files/3-15986-annex/20minutos07112012.pdf 

Bé, un cop dit això i passades les emocions (de moment) comentar que aquestes pràctiques estan sent d'allò més enriquidor, no només pel fet de poder veure treballar un equip com el del centre on sóc, sinó perquè puc contrastar la part teòrica amb la part pràctica, més instructiva. De vegades, quan feia alguna assignatura, sobretot de tipus 'pràctic', com Anàlisi de Casos, Diagnòstic o Models, era complicat posar-se al lloc del psicopedagog perquè no hi havia la part real del cas i el treball, malgrat ser en grup en alguns casos, no representava un autèntic grup de treball. M'explico, parlar de treball col.laboratiu està de moda i ho hem comentat a totes hores a la carrera, però veure treballar un equip, la coordinació, la posta en comú, els acords, les frustracions, etc, és molt diferent i motiva molt més, recordes casos que has treballat i has debatut i els trasllades a la situació real, i veus com es gestiona la gent, com el psicopedagog argumenta, proposa, etc, i com consoliden opinions i cerquen solucions. I no estic parlant de coses greus, eh? És el dia a dia, perquè així és com treballen, in situ i fent el seguiment de les intervencions i planejaments que fan. Penso que és important poder constatar això, i que no quedi només en quelcom que està de moda. És més, crec que és la manera quan es treballa per i per a les persones.

En comptes de divendres, aquesta setmana vindré demà (dijous), perquè vénen a filmar el vídeo que volen presentar per a l'anunci de Freixenet i m'han demanat que hi sigui per estar amb els grups que vagin quedant penjats (les educadores estan atabalades, muntant decorats i preparant coreografies). De fet, avui també he estat força estona fent això, juntament amb el psicopedagog i la resta, que ens hem quedat amb els nois i noies, mentre les educadores preparaven i assajaven amb els altres. Aquí tots som iguals.

31/10/2012

Avui ha estat una jornada festiva, si més no, per als usuaris de l'STO. Hem estat preparant i decorant el taller amb motius de la Castanyada i Halloween. Antigament, la direcció tècnica i gerència no estaven gaire d'acord en realitzar aquest tipus d'activitats de dibuixar, pintar, etc, més aviat infantils i de col.legi, per això vull explicar la rutina que segueixen normalment els dies de cada dia i, alhora, fer un incís sobre com els ha afectat la crisi en aquesta quotidianitat. En un principi, les programacions que fan els educadors són setmanals i, en cadascuna d'elles, s'hi contemplen activitats relatives als objectius i continguts del PIR de cada noi/a. Les dues primeres hores emmarquen activitats relacionades amb l'autonomia personal i social, competència matemàtica, lingüística, etc (de tipus curricular, per entendre'ns); de 11 a 11.30 esmorzen; i de 11.30 a 13.30 seria la franja pre-laboral i laboral, en la qual realitzen feines manipulatives (ensobrar, muntar capses, sellar, etc). Per la tarda, s'acostumen a fer tallers més artesans (pintura, macramé, etc) i de tipus més distès (anar a la biblioteca del barri, fer teatre, etc). Doncs bé, amb l'arribada de la crisi tot això ha canviat. No hi ha feina 'real'. Com he dit, abans d'aquesta crisi els usuaris del centre anaven a treballar, a fer la seva feina, com qualsevol persona, cobraven a final de mes i tenien una motivació extra pel fet d'anar a treballar. No s'acostumaven a realitzar tasques 'de col.legi' perquè la idea i l'objectiu principal d'aquesta associació és la normalització i la inclusió de les persones amb discapacitat intel.lectual en la societat a través de la seva inserció laboral. Però clar, no ens enganyem, tampoc estem parlant d'una empresa com qualsevol altra (que, probablement, ja hauria tancat o hauria fet un ERE), sinó d'una fundació que dóna cabuda a un grup de persones que, de no existir, estaria a casa seva passant les hores (com anys enrere passava amb les persones amb discapacitat). Amb aquesta reflexió vull dir que la crisi que ens embarga no només es tradueix en retallades econòmiques que afecten a subvencions i demés, sinó que engloba la manera de viure el dia a dia de molts col.lectius, entre ells els d'aquestes persones. Per sort o per desgràcia, i ara que estan de moda competències com l'habilitat i l'adaptabilitat a les noves situacions, no deixa de ser una proesa per part d'aquestes persones i les seves famílies el fet d'haver canviat el xip i, per dir-ho d'alguna manera, haver-se reubicat fins a nova ordre; d'altra banda, això és un reflex del que està passant a la societat, no? Ens estem adaptant a una nova situació en la qual hem de renunciar a moltes de les nostres expectatives per transformar-les i reubicar-nos en el mapa social que ens toca, i això mateix és el que ha passat al centre on faig les pràctiques. Per descomptat, els més directament afectats són els usuaris, que han vist com la seva rutina d'anar a treballar ha canviat, però evidentment els professionals que hi treballen també s'ho han trobat i han hagut de buscar estratègies i eines per tal de donar sentit a allò què treballen, des dels educadors i monitors fins el personal administratiu, passant pel psicopedagog, que ha estat clau a l'hora d'orientar i assessorar els qui treballen més directament amb aquests nois i noies així com a les seves famílies, juntament amb la treballadora social i la psicòloga.

Bé, amb aquesta entrada d'avui, només volia aprofitar l'excusa de la Castanyada per reflexionar sobre quelcom que penso que és important i que no exclou ningú i com n'és d'important tenir capacitat d'adaptació i els suports necessaris per tal de poder resoldre les noves situacions.

Divendres 2 de novembre el centre de pràctiques romandrà tancat, perquè fan pont.

26/10/2012

Avui és divendres, i com cada divendres hi ha hagut sortida cultural, però aquest cop m'he quedat al centre, jeje. Ha estat una jornada interessant, perquè el psicopedagog, la treballadora social i la psicòloga han estat planificant la xerrada per als pares en relació a la sexualitat de les persones amb discapacitat i acordant la temporització, així com allò que volen treballar amb les famílies. S'ha acordat realitzar dues sessions en les quals la part més densa i teòrica (bibliografia, orientacions, etc), es realitzarà a la primera sessió, i a la segona sessió es resoldran dubtes i es farà alguna dinàmica (en petit grup) per tal de debatre sobre algun dels punts treballats. D'aquesta manera, compartint amb els altres pares els dubtes i neguits, es desfaran de molts tabús i angoixes. El que han planificat, doncs, per a la primera sessió és el següent:

I. INTRODUCCIÓ

II. ETIOLOGIA DE CONDUCTES SEXUALS INADEQUADES.
III. ORIENTACIONS GENERALS PER REALITZAR UN ADEQUAT ENFOCAMENT DE LES RELACIONS SEXUALS EN PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL
IV. ORIENTACIONS A LES FAMÍLIES.
V. PAPER DELS PROFESSIONALS EN EDUCACIÓ SEXUAL.
VI. CONDUCTES SEXUALS.
VI.1 Masturbació.
VI.2 Manifestacions Afectives / Sexuals.
VI.3 Preguntes sobre Sexualitat.
VII. BIBLIOGRAFIA RECOMANADA I ARTICLES D'INTERÈS 

Com a dinàmiques proposades, han decidit plantejar situacions concretes que han viscut amb llurs fills en relació al tema i com han reaccionat, com s'han sentit, etc, per tal d'intentar reconduir la sensació de frustració, vergonya, etc, que hagin sentit.

Ha estat molt interessant (molt més que passar les actes, clar!) i, a més, m'han proposat si vull preparar algun tema d'interès per a properes sessions. Me n'han proposat diversos dels que volen treballar: l'autodeterminació de les persones amb discapacitat intel.lectual, dol i discapacitat, etc; la veritat és que m'ha cridat l'atenció el tema del dol en les persones amb discapacitat, i ja he començat a arreplegar bibliografia per preparar-m'ho. El que no sé és si preparar-ho i que ho desenvolupin ells o bé, com m'han proposat, que sigui jo mateixa la que faci la sessió amb els pares però, clar, jo no sóc cap experta i em fa una mica de por. Ja vorem com ho preparo i com em veig quan estigui ben documentada, jeje.

24/10/2012

Avui ha estat un dia bastant "burocràtic". M'han estat explicant el tema de les reunions que es fan al centre amb els diversos serveis i demés. Cada dilluns es fa la reunió amb l'equip d'educadors de l'STO (de 17.30 a 19); els dimarts, amb els del SOI i el CET (de 18 a 19.30). A més, cada final de mes, hi una reunió general conjunta de tots els serveis (STO, SOI i CET), que es fa en dilluns (de 18 a 20); així mateix, si dilluns hi ha reunió general, dimarts hi ha trobada amb el gerent per tal de transmetre el més destacat de la reunió, per tal de trobar solucions als problemes que depenguin del seu càrrec. Aquesta reunió és entre el gerent, psicopedagog, treballadora social i psicòloga. Doncs bé, dilluns passat (22/10) hi va haver reunió general i, conseqüentment, dimarts (23/10) hi va haver reunió amb gerència i, per tant, avui dimecres toca passar actes i introduir a la fitxa de cada noi del qual es va parlar el que s'ha comentat, així com els acords de seguiment que s'han pres, tant per la banda de l'equip com per la banda de gerència. I això és el que he estat fent, juntament amb el psicopedagog. Li he estat preguntant quina organització acostumen a portar a l'hora de fer les reunions i m'ha explicat que cap a mitjans de setmana es penja al taulell de cada servei un guió amb les qüestions i/o nois dels quals es parlarà en la reunió (els nois va en funció de si hi ha hagut incidències o bé la família ha comentat quelcom o bé els ha proposat el seu educador, etc); així mateix, aquest guió no és tancat i els educadors poden apuntar algun tema per parlar si no hi és. El dia de la reunió se segueix el guió i es fan propostes per a la propera, i s'intenta arribar a acords. Tot això queda reflectit a l'acta, que signen tots els assistents. El que no m'ha quedat clar és si després de parlar amb gerència, es transmet els pactes als quals s'ha arribat o les decisions que es prendran a la resta de l'equip, quin grau de transparència hi ha i quin és el paper del psicopedagog aquí (m'he recordat d'una de les qüestions que plantejava una companya al Debat en relació a qui ha de rendir comptes l'assessor).

Doncs el que deia al començament, avui he estat passant les actes a l'ordinador i introduint les propostes de seguiment i les conclusions o resultats de propostes anteriors en les fitxes dels usuaris. Per exemple, cada noi compta amb un registre d'incidències en la seva fitxa, i és aquí on s'apunta què ha passat, com s'ha resolt en aquell moment, què es proposa i com evoluciona.

El proper dia no tinc clar què farem, però ja en tinc ganes.

 

19/10/2012

Avui he sortit del centre. Faltava el voluntari que els acompanya en les sortides culturals i m'han demanat si hi podia anar. Cap problema. Ademés el psicopedagog tenia el dia bastant ocupat, amb reunions fora del centre. Hem anat al Palau Robert, a l'exposició "L'esclat dels sentits" i ha estat una manera de veure com s'organitzen fora del centre (agafar transport públic, normes de cortesia, apreci i atenció pel que s'està veient, etc). Ha estat força profitós i m'ha servit per conèixer més els nois i noies del centre, veure'ls en un altre àmbit que no sigui exclussivament educatiu-terapèutic. És una altra manera d'aprendre, fora de les teories, les perspectives, les concepcions i demés, aprendre dels altres i de com es desenvolupen les persones amb discapacitat intel.letual fora de l'àmbit exclussiu de la discapacitat, amb total normalitat.

17/10/2012

Malgrat ja portem un mes de pràctiques gairebé, és a partir d'aquesta setmana que, per exigències del guió, començo aquest registre. Aniré posant la data del dia que he fet pràctiques com a títol de l'entrada, ja que potser no sempre podré actualitzar el mateix dia (com m'ha passat aquesta setmana, que he tingut problemes amb la xarxa). Bé, dit això, comencem... En el treball d'avui al centre de pràctiques, el més rellevant és que he acompanyat el psicopedagog en diferents moments, al meu parer, que cal destacar i sobre els quals vull reflexionar:

1. d'una banda, hi ha hagut una incidència entre una usuària amb la Síndrome de Down i una educadora; 
2. de l'altra, he assistit a una reunió entre el psicopedagog, la treballadora social i la psicòloga, per a la planificació d'una sessió adreçada als pares dels nois i noies en relació a la demanada d'aquests respecte les relacions sexuals entre les persones amb discapacitat.   

En la primera situació, en una dinàmica, una de les usuàries s'ha posat nerviosa, amb una conducta disruptiva (crits, cops a la taula, aixecant-se, etc), perquè un dels usuaris ha rigut del que ella ha dit. El psicopedagog s'ha mantingut al marge i ha deixat que l'educadora reconduís la situació, perquè no vol treure ni autonomia ni autoritat les educadores si no és necessari, però veient que no es calmava, únicament ha entrat a la sala gran i ha dit 'bon dia'; s'ha dirigit a la  noia i li ha preguntat què tal estava avui i que estava molt maca amb el pentinat que duia. Després, li ha preguntat a l'educadora com anava la dinàmica i si li feia falta quelcom. Ha estat una intervenció mínima, però la noia que estava nerviosa ha desconectat i ha canviat de registre. L'educadora li ha preguntat si havia d'anar al lavabo i si no, que era millor continuar perquè pogués acabar d'explicar el que estava dient, que era molt interessant. La noia s'ha assegut i com si res. Després, el psicopedagog els ha donat el bon dia de nou i ha tornat al seu despatx. Li he preguntat si sempre actuaven així, i m'ha dit que depèn, que aquesta usuària ja fa temps que està al centre i que habitualment té aquestes conductes, però que enfrontar-s'hi és inútil i que és més efectiu trencar amb la situació, desviar la seva atenció cap a una altra cosa, de vegades l'educadora mateixa ho fa però d'altres, com avui, és millor no deixar que vagi a més perquè pot arribar a l'auto i heteroagressió, però que és un cas puntual. Trobo que el fet que es deixi autonomia a l'educador és molt important, tant com a reconeixement de la feina com davant de la resta d'usuaris; ara bé, s'ha d'intervenir si cal, per tal d'evitar una espiral que després serà més difícil de solucionar.

La segona situació ha estat una petita reunió entre el psicopedagog, la treballadora socia i la psicòloga per començar a concretar en una o vàries sessions una demanda que ha vingut per part de les famílies: les relacions sexuals entre les persones amb discapacitat. D'entrada, s'ha acordat que el psicopedagog prepararà un guió, amb uns objectius i punts a tractar, i han estat força estona decidint quin títol podien donar al document per tal que expressi del que tractarà i doni resposta al que demanen les famílies. Han acordat anomenar les sessions com Relacions afectivo-emocionals en les persones amb discapacitat intel.lectual. Trobo que és important ser assertius en temes tant delicats sense semblar condescendents, i quelcom tan obvi com un títol ha de ser resolutiu i esclaridor; crec que l'han encertat. M'han convidat a assistir a la següent trobada, en la qual el psicopedagog presentarà el planning i hi aniré, encara que no sempre podré fer el seguiment de tot. 

Estic satisfeta de que se'm tingui en compte i se'm demani opinió, encara que només sigui a títol orientatiu, com si crec que això o allò ho hauria fet així o aixà, o com he vist la intervenció i demés.

L'inici...

Aquest blog pretén ser el reflex de la feina diària, setmanal i global que realitzo al centre de pràctiques, d'una banda, a través de l'observació directa davant incidències i intervencions on actua el psicopedagog i la resta de l'equip, i de l'altra, com a recull de sensacions, aprenentatges, dubtes i experiències que em sorgeixin a mi mateixa durant al llarg del procés. Tant el pràcticum I com el II els realitzaré en un centre ocupacional en el qual es treballa en pro de la inclusió i normalització de les persones amb discapacitat, a través de la seva inserció, en menor o major grau, al mercat laboral. Espero que l'experiència sigui profitosa per a tots!!!