Fase 3: Intervenció (I)

• Activitats i continguts. 

Tal com he comentat en la presentació del pla, les activitats i continguts a treballar continuen sent els mateixos, basats en la programació setmanal de les educadores. Al tractar-se d'una intervenció de tipus conductual, no es tracta tant de canviar què treballarem sinó el com treballar-ho en cas que es presentin les conductes. Així i tot, com que la intencionalitat va encaminada a efectuar una intervenció primerenca, tindrem en compte les directrius marcades a la intervenció per tal d'evitar i/o reduir la conducta fins a extingir-la. No obstant, hem fet ús de recursos (com els sistemes aumentatius de comunicació) per tal que sigui més fàcil detectar els primers indicis, especialment en el cas de la Bibiana i la Yolanda. Donat que aquestes dues noies presenten problemes a la parla i els costa transmetre de manera oral allò què senten, les hi hem donat i explicat com utilitzar uns plafons pictogràfics per tal que assenyalin i elles mateixes anticipin com es troben i, d'aquesta manera, prenguin consciència del canvi conductual.

  

 Aquests suports han ajudat al que comentàvem de l'anticipació, ja que les primeres en ser conscients que alguna cosa no rutllava han estat elles mateixes, i això ha facilitat que poguéssim avançar-nos al que esdevindria posteriorment, ja que quan en qualsevol dels casos hem observat o ens han comentat de casa que hi podia haver indicadors que donessin lloc a una conducta inadequada, hem utilitzat el plafó (que alhora ha servit de distracció i per centrar la seva atenció en una cosa nova) i hem actuat en conseqüència, en base al que havíem establert com a pautes d'actuació. Si, així i tot, el nivell d'ansietat no disminuïa, hem optat per dur-les a la sala de relaxació, posar música suau i fer alguns exercicis de respiració, per tal de concentrar i reconvertir aquesta ansietat en quelcom positiu; en altres ocasions, si s'ha evitat la conducta, tampoc ens hem volgut arriscar posant-les a treballar en activitats poc atractives per a elles i hem preferit oferir-los la possibilitat de treballar amb els mandales, una cosa ben simple però efectiva, que atrau la seva atenció i la fixa ajudant, d'aquesta manera, a disseccionar la conducta inadequada i a rebre elogis per part nostre (reforç positiu). A més, els hi hem presentat l'activitat com a una manera de transmetre com se senten i la premissa ha estat que triessin per pintar el que més reflectís com se sentien, escollint els colors que volguessin i sense donar indicacions que les dirigissin.

Pel que fa a l'Antonio, afortunadament, la informació diària de la monitora del pis juntament amb la medicació de rescat quan venia en un estat d'ansietat, ens ha ajudat a frenar la conducta disruptiva i, al tenir estipulades unes directrius i seguir-les tots a una, hem pogut reduir l'efecte i durada de la conducta inadequada. Posteriorment, li hem ofert la possibilitat de canviar d'espai i d'activitat, donant-li a triar entre fer macramé o mandales (gran descobriment), ja que li agrada i hi centra l'atenció, la qual cosa el fa desistir o baixar el nivell d'ansietat, i a més ens ha permès reforçar-lo positivament, juntament amb beure aigua (m'ha cridat molt l'atenció que quelcom tan simple sigui una 'estratègia' per fer baixar el seu nivell d'estrès).
En tots els casos, hem utilitzat tècniques de relaxació com a element distractor i relaxant.

•  Instruments i/o tècniques.

 Com a instruments i tècniques emprats ens hem basat sobretot en el diàleg, en exposar com hem vist les reaccions i com hem vist les nostres actuacions. Així mateix, ho hem anat registrant en un qüestionari de resposta lliure que feia referència a les situacions viscudes. Les preguntes han estat les següents:

1. Creus que els indicadors primerencs previs a la conducta estan ben definits?

2. T'ha servit tenir una pauta d'actuació en les situacions conflictives?

3. Què creus que hauries de millorar de cara a la següent intervenció?

4. Has aplicat allò que et vas proposar per a millorar el resultat de la intervenció?

5. T'ha servit plantejar-te aquesta millora?

6. Què canviaries de la proposta d'intervenció?

7. Què canviaries de la teva actuació?

8. Consideres que hi ha hagut implicació per part de tot l'equip?

9. Has percebut una millora en la receptivitat del subjecte a l'hora d'enfrontar-se a la situació desencadenant de la conducta disruptiva?

10. Penses que les activitats proposades com a alternativa a la tasca més curricular funcionen i són encertades? Quines creus que són més efectives?

Fase 2: Plantejaments i propostes. Concreció. Acords per anar tots a una.

Bones! Apurant el temps i ja gairebé finalitzant la intervenció, seré breu i concisa en el tractament d'aquest apartat. Més que no pas apuntar quins plantejaments, propostes i demés han sorgit, donat que això ja quedarà reflectit i recollit a l'esborrany i, posteriorment, en l'apartat d'intervenció, prefereixo centrar-me en la dinàmica que hem tingut a partir de la pluja d'idees.

Afortunadament, el grup de treball ha estat molt participatiu i entusiasta. Hi ha hagut sempre molt bona disposició tant per part del SAT com de l'equip d'educadores, aportant idees, fent els registres, participant en les reunions, etc, tot des d'un pla horitzontal i sense excloure els usuaris. Aquest és un altre punt que voldria matissar i que potser no ha quedat ben reflectit en les entrades anteriors. Des del principi, he volgut partir de la perspectiva sistèmica per tal de tenir en compte tots els participants i que la informació que ens arribés, així com la seva anàlisi i la posterior intervenció, no fos parcel.lada i fragmentària, que s'ajustés al màxim a la 'veritat' de la situació de l'usuari i les seves circumstàncies. Tal com he dit, la participació d'educadores i SAT ha estat excel.lent, així com en el cas de les famílies quan ha calgut alguna informació (malgrat l'episodi que ja vaig esmentar com a exemple sobre què fer quan hi ha discrepàncies amb la família); afortunadament, es va arribar a un acord i es va aconseguir la seva implicació en el que se'ls demanava (poder donar la medicació a la noia al centre). Així mateix, als usuaris se'ls ha explicat que m'havien d'ajudar a fer un treball per la universitat, que jo també havia de fer unes feines i que estaria molt agraïda que em poguessin ajudar, col.laborant en les activitats que proposés, així com ajudant-se entre ells a estar més feliços. La reacció també va ser brutal. És evident que tenir diversitat funcional no és sinònim de no entendre les coses, en major o menor grau, però te n'adones de com n'és d'important l'actitud, la motivació i les ganes de ser, més que de tenir. 

He après molt, tot i que ja havia treballat com a educadora amb nois i noies amb diversitat funcional, però he de dir que en un principi se'm feia una muntanya haver de planificar i dur a terme el projecte i, la veritat, entre tots ha estat molt fàcil. Però bé, això ho deixo per a l'avaluació.