Fase 2: Valoració i anàlisi de les dades recollides. Apreciacions i opinions personals (part 2)

He volgut diferenciar dues parts en aquest punt, ja que la part 1 aniria més encaminada al que seria el buidatge de les dades recollides, la síntesi de la informació a nivell més objectiu; en canvi, en aquesta segon bloc, m'agradaria comentar la part més subjectiva, les opinions, dubtes i punts de vista que hem tingut durant aquesta anàlisi.

En primer lloc, el que ha estat més fàcil, potser, ha estat fer el buidatge dels registres, ja que es tractava d'unificar els ítems que més es repetien i definir-los i, juntament amb el treball diari i amb el contacte de les educadores i professionals varis amb els usuaris en qüestió, ha sigut ràpid arribar a un concens sobre quins indicadors havíem de tenir en compte. Ja hem comentat en alguna ocasió que no es tractava de fer un diagnòstic clínic, sinó d'arribar a pactes per tal de trobar la línia base del treball posterior.

Un cop establerts aquests identificadors hi ha hagut moments de tot i, molt especialment, de diàleg respecte les experiències viscudes amb els subjectes, positives i negatives, que ha servit per acostar-nos més i per conèixer de més a prop les vivències de cadascun de nosaltres. Ha estat com una teràpia per a tot l'equip, i això ha ajudat al posterior punt del nostre guió de treball: la pluja d'idees.

Fase 2: Valoració i anàlisi de les dades recollides. Apreciacions i opinions personals (part 1)

    En aquest apartat, bàsicament, el que hem fet ha estat unificar les respostes i els resultats dels tests, valorant i deixant constància dels trets que més es repetien i que ens podien servir com a indicadors antecedents, durant i posteriors de les conductes disruptives; d’aquesta manera, hem pogut establir un patró que ens ha servit de base per al treball dels següents punts. Com a indicadors més destacats en cadascun dels subjectes, hem senyalat:

    

     B.V:

-Antecedents a la conducta: 

•  A primera hora (9:00): ve de casa alterada. 
•  Verbalitzacions. 
•  Mirada enlaire, no fixa la mirada quan t’hi dirigeixes o et parla. 
•  Inquietud. 
• To de veu elevat. 
•  Reclama atenció quan l’educadora se separa d’ella. Necessitat constant de  supervisió. 
•  En el treball pedagògic/educatiu, falta d’atenció, poca constància, neguiteig.

-Durant la conducta: 

• Crisis d’agitació (s’aixeca constantment, crida, surt corrents, etc). 
• Agressivitat (insults, amenaces, persegueix usuaris, dóna cops al material, llença objectes, autoagressions lleus, etc). 
•  Es mostra obstinada i poc oberta a la comunicació, desafiant i hostil.

-Posterior a la conducta:

• Arribada al seu punt àlgid, passa d’una respiració agitada a més relaxada. 
•  En ocasions, l’indicador que ja està de baixada és que s’orina a sobre si no la porten al servei. 
• De vegades, el canvi és bastant brusc i presenta somnolència, malgrat aquestes ganes de dormir li acostumen a venir sempre que té una crisi d’aquest tipus (més aviat o més tard). 
• Si no s’adorm, està més receptiva a fer les tasques que se li encomanen, sobretot les de tipus manipulatiu o d’expressió corporal (li agrada ballar, cantar, etc).

A.G:

-Antecedents a la conducta:

• Arriba dels habitatges neguitós (la monitora que el baixa passa la informació si hi ha hagut alguna incidència o si està més neguitós de l'habitual).
• Està pendent de qualsevol estímul (telèfon, timbre de la porta, educadores, etc), i no presta cap atenció a la feina encomanada.
• Verbalitzacions.
• Es mossega el la falange del dit índex (de fet, hi té una durícia); aquest indicador no falla mai.

   -Durant la conducta: 

• Insults a companys i educadores en concret, amb els qui sembla que tingui fixació durant aquestes crisis.
• Heteroagressions (cops de puny, patades, intents de pegar amb objectes, etc).
• Alt nivell d'ansietat.
• Escopinades.
• Destrucció de material, llençament d'objectes, etc.
• Sortir corrents.
• Tremolor de la boca i fredor a les mans i nas.

   -Posterior a la conducta:

• El que primer demana és aigua. Té molta sed i sembla que el calma beure aigua.
• Mostra penediment i està molt carinyós.
• De vegades, però, sembla que no recordi què acaba de passar.
• Acostuma a presentar recaigudes.
• Normalment se li administra medicació (Risperdal flash), i això li provoca somnolència. 

Y.C:

-Antecedents a la conducta:

• Ve de casa contenta i sense mostrar cap tipus de neguiteig.
• Es mostra tranquil.la durant la primera mitja hora de treball.
• Comença fent petits crits i, al ser corregida per l'educadora, va pujant el to i a molestar/buscar l'atenció dels companys.

 -Durant la conducta:

• S'aixeca constantment per anar a buscar companys o educadores per pessigar-los, escopir-los, esgarrapar, etc.
• Crits, plors i autoagressions (s'esgarrapa i pessiga les mans).

  -Posterior a la conducta:

• Acostuma a plorar.
• Segueix les indicacions de l'educadora i, fins i tot, intenta un acostament positiu (però moltes vegades torna a derivar en la conducta indadequada).  

Fase 2: Inici

Aquesta potser és la fase més feixuga i complexa, ja que es tracta d’interpretar tota la informació obtinguda i obtenir respostes a les qüestions que ens hem anat plantejant al llarg de la fase 1. En un principi, el plantejament era fer diverses reunions: una amb el SAT (servei d’atenció terpèutica compost pel psicopedagog, la psicòloga i la treballadora social); una altra amb les educadores i el psicopedagog; i una darrera amb la família, psicopedagog i treballadora social. Degut a l’acusada manca de temps a la qual he fet esment en posts anteriors, hem hagut de reunificar i fer una reunió conjunta amb el SAT i les educadores, en dues sessions (molt profitoses, per cert). D’altra banda, ho hem valorat com a positiu ja que  hem estalviat temps i no s’ha fet pesat. Tal com vaig indicar en la planificació inicial, els ítems valorats han estat els següents:

1. Valoració i anàlisi de les dades recollides. Apreciacions i opinions personals. 
2. Pluja d’idees. 
3. Recull i criba de les idees. 
4. Plantejaments i propostes. 
5. Concreció. 
6. Acords per anar tots a una. 
7. Redactat del primer esborrany d’actuació i orientacions.

 

Fase I: Avaluació

Bones!!! Com a punt final de la fase 1 cal fer esment a l'avaluació. Com a indicadors que m'havia plantejat hi hauria els següents:

 

1.    Utilitat i eficàcia de la tècnica emprada: observació: Valoro com a positiva aquesta tèncnica, malgrat potser hi podíem haver dedicat menys temps, no perquè hagi estat poc útil, sinó perquè havent-hi un Pràcticum I anterior en el qual, de manera indirecta, ja es va fer aquesta observació potser s'ha fet una mica pesat i repetitiu i es podria haver avançat i dedicar més temps a altres qüestions. Però, és clar, la meva idea era fer tabula rasa i partir de 0 perquè fos el més objectiu possible, però és difícil, no podem esborrar-nos la memòria i, alhora, també ha estat bo per tal d'establir un patró de comportament que, degut a aquesta fase prèvia (pràcticum I), ens ha reforçat que no es tractava de situacions casuals o fruit d'una mala època. Espero haver-me explicat.

2.    Eficiència del tipus de registre. Cal modificar indicadors? Cal afegir-ne?: Bé, quant al tipus de registre, vaig prendre com a referència el de les conductes desafiants però, és clar, fent-hi modificacions (afegir o treure indicadors) que s'adeqüessin al que volia observar. En la Memòria penjaré el model que vam fer servir i que ens ha servit per recollir la informació necessària. Com que tampoc es tractava de diagnosticar res, sinó que era una eina de reforça per tal d'establir una pauta, tampoc ha calgut utilitzar un model d'interpretació de dades per al seu buidatge, ja que entre tots els mètodes utilitzats (observació, registre i entrevista), hem obtingut la informació necessària per a poder treballar.

    3.       Grau de satisfacció de tots els implicats: Valoració positiva. Alt grau de satisfacció. 

Preparats per la fase 2!!! (que ja hem realitzat aquesta setmana)

Nota mental: Estic vivint en pròpia carn un dels grans hàndicaps amb els quals es troba el psicopedagog, i és l'acusada manca de temps. És increïble com s'acumula la feina i com es compliquen les coses, havent-hi una planificació i tot. M'imagino com n'ha de ser de difícil el dia a dia quan els casos i les demandes s'acumulen, i com de frustrant ha de ser veure el pas del temps i la impossibilitat d'abarcar-ho tot quan, en moltes ocasions, depèn de circumstàncies alienes a la nostra voluntat. Per això és important saber delegar i compartir la feina, les idees i les actuacions, el treball cooperatiu, entre els diferents professionals que treballen al centre. Si no, és gairebé impossible. 

Fase 1: Reunió amb el SAT

Bé, acabant ja amb aquesta primera fase, vaig fer una petita reunió amb el SAT (psicòloga, treballadora social i psicopedagog), en la qual vam comentar tots aquells aspectes que crèiem prou importants per tractar a la fase 2. Es aquest sentit, el buidatge dels registres i les entrevistes serà crucial, ja que ens aportaran informació objectiva i subjectiva sobre allò que volem analitzar i ens ajudaran a reformular els objectius i continguts que calgui. En la trobada, però, ens vam centrar més en un cas que en els altres, potser pel fet que existeix un problema familiar al darrera d'aquest subjecte que condiciona, dia sí dia també, el comportament de la noia en qüestió (veure l'entrada referent a la perspectiva sistèmica). En la resta de casos, s'ha valorat positivament la feina i pensem que les possibilitats d'èxit són molt altes pel que fa a l'anticipació i prevenció de la conducta, malgrat tampoc volem anticipar-nos a la fase 2, en la qual hi intervindran activament les educadores; però preocupa el cas de la B.V. i la treballadora social parlarà novament amb la família.

Fase 1: Model d'entrevista

Tal com ja vaig comentar en una entrada anterior, les entrevistes que he realitzat a les educadores han estat de tipus semiestructurat i de resposta oberta, per tal de recollir les apreciacions i opinions personals de les persones que, en definitiva, viuen en primera persona les situacions que es donen en el dia a dia i que condicionen la convivència al taller. Es tracta de preguntes orientades a captar els indicis que es presenten abans de la conducta inapropiada i les conseqüències que se'n deriven, així com un primer recull d'idees que poden ajudar a prevenir aquestes conductes, reduir-les i, fins i tot, extingir-les en algun cas. Així doncs, la pauta ha estat la següent:

1. Quins comportaments o actituds has notat en el subjecte just a l'arribada al centre?

2. La família/tutors t'han comentat quelcom rellevant que et pugui posar en sobreavís davant una possible conducta disruptiva? (avui està més nerviós/a, no ha pres la medicació, ha tingut un brot a casa/pis, etc)

3. Ha passat quelcom durant el temps d'espera que pugui haver alterat al subjecte?

4. Quins indicadors has observat que et poden haver alertat que es produiria la conducta? Segueix un patró? (es mossega el llavi, fa estereotípies, verbalitza, mirada enlarie, etc)

5. Un cop s'ha donat la conducta, com has/heu actuat? 

6. Ha funcionat? 

7. Com creus que hauries d'haver actuat? Què canviaries?

8. Un cop ha passat el 'brot', quina ha sigut la reacció del subjecte?

9. Quina és ha estat la teva reacció? 

10. Creus que les teves emocions influeixen en l'evolució de la conducta? (nervis, neutralitat, por, etc)

11. Què destacaries del procés? Com creus que actuaràs la propera vegada?

Perspectiva sistèmica. Límits?

Al llarg dels estudis de Psicopedagogia s’ha parlat molt de la perspectiva sistèmica i el treball col.laboratiu com a eines o estratègies importants a l’hora de fer qualsevol intervenció; però és en la pràctica diària on queda palesa aquesta manera de treballar. En la teoria tot queda molt bé i lògic i sembla que és la manera més assenyada i profitosa per tal d’assolir els objectius que ens proposem; ja se sap de tenir tota la informació possible és imprescindible per poder planificar i dur a terme un pla de treball. Però què passa quan aquesta informació no és completa o està alterada? Què fem davant les possibles ‘mentides’ que ens pot estar aportant la família? Com hem d’actuar per guanyar-nos la seva confiança i, en definitiva, la seva sinceritat? La B. V. és una de les noies objecte de la meva intervenció. La seva família és de classe baixa, sense estudis, amb pocs recursos i un nivell cultural mínim. Intenten col.laborar en el que se’ls demana i l’assistència de la noia és regular (no acostuma a faltar). Com ja vaig comentar, aquesta noia pren medicació, matí, tarda i nit. Des del centre han notat que els dies que la B. V. ha pres la medicació a peu de centre, és a dir, no li han donat a casa i la pren just entrar, la noia està més tranquila i aguanta millor les sessions grupals, no presenta tantes conductes inapropiades i la seva atenció és més constant. Això ho han comentat amb la família perquè, se sospita, que a casa no són gaire constants amb el tema de la medicació. Se’ls ha preguntat directament, de manera informal, de tu a tu, per tal que no se sentin atacats, però la reacció no ha sigut gaire bona (s’han sentit ofesos i atacats); durant uns dies no hi ha hagut gaires incidents, la qual cosa denota que han captat el missatge i han sigut constants en l’administració de la dosi matinal, però al cap d’uns dies tornem a les mateixes. Al preguntar-li a la noia, és perfectament capaç de dir si l’ha pres o no, i la falta de medicació acostuma a anar lligada a les conductes disruptives. Des del centre s’estan plantejant tornar a parlar amb la família, en una reunió amb la treballadora social i el psicopedagog, però temen que la família es tanqui més en banda. Una de les opcions que estan comentant és el d’oferir-nos a administrar la dosi del matí i la tarda (és just al sortir del taller) per tal de tenir controlades aquestes dues preses, però ara la qüestió és com plantejar-ho a la família sense fer-los sentir irresponsables i aconseguir que col.laborin. Com a punts a favor hi ha el fet que la noia és al centre des de fa uns 10 anys, amb la qual cosa hi ha confiança, que tots busquem el seu bé, que la mare s’ha queixat algunes vegades de que no pot amb tot i ha reconegut que és una mica despistada amb la medicació; en contra, d’altra banda, hi ha l’alcoholisme dels pares i tot el que se’n deriva (augment de la desconfiança, irritabilitat, sensació de sentir-se atacats, etc). És complicat. Ara per ara, se’ls proposarà de quedar un matí a primera hora (cap dels dos treballa i al ser a primera hora no tindran marge per anar a fer el ‘cafè’; es trist, però és el que hi ha) per tal de comentar com va tot i tal i, d’aquesta manera, exposar-los les conductes que presenta la noia i demanar la seva col.laboració, proposant que donar-li la medicació just al començar la jornada de treball i just a l’acabar-la pot ser positiu per tal de reconduir la situació i que estigui més tranquila que, objectivament, és el que tots perseguim.