Valoració
dels resultats en l’aplicació de la intervenció.
En general ha estat una valoració satisfactòria. Al principi, se'ns escapava una mica tot plegat, potser pel fet que era una manera de treballar nova davant aquestes situacions (recordem que normalment, tot el pes de l'actuació requeia sobre l'educadora i aquesta, com bonament podia, se n'anava sortint o demanava ajuda a algun membre del SAT); al no haver-hi una pauta d'actuació escrita, un patró a seguir conjunt i unes actuacions delimitades feien que la implicació també fos, en certa manera, parcel.lada i fragmentària i, per tant, el resultat no era el desitjat (a més, el fet de no seguir un pla i un tots a una, també influïa en la reacció de l'usuari, que no podia anticipar ni participar en el seu propi procés de reconduïment de la conducta).
S’ha aconseguit reduir la
freqüència i intensitat de les conductes?
Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives era un dels objectius específics de la proposta i pensem que sí, que s'ha aconseguit assolir. De tota manera, també pensem que en 3 setmanes es fa de mal dir donar el tema per resolt ja que, com tot a la vida, les situacions són dinàmiques i canviants, i haurem d'anar-nos amotllant a aquests canvis per anar resolent les noves situacions que es presentin. De tota manera, tampoc creiem que els resultats hagin estat fruit de l'atzar, sinó del treball conjunt.
Quins efectes positius/negatius en
destacaríem?
Com a efectes positius més destacats:
-satisfacció personal i professional després de les hores dedicades a pensar, planificar i dur a terme la intervenció
-millora en les relacions entre els usuaris en general
-augment de l'autocontrol en els subjectes i, conseqüentment, millora del seu autoconcepte i autoestima (a cap dels tres els hi agrada tenir aquesta conducta, són els primers perjudicats, i el fet de poder-ho controlar els proporciona un benestar i satisfacció que es veu reflectida, en definitiva, en la seva qualitat de vida).
Com a efectes negatius: no en destacaria cap en concret, ja que tots són reconvertibles i ens ensenyen a millorar, però potser la inexperiència/experiència en seria el principal. M'explico: inexperiència quant a l'elaboració d'un pla on hi hagi tot el personal per fer front a situacions que hem experimentat moltíssimes vegades; experiència, en relació al fet que tenim molts prejudicis i, de vegades, basant-nos en la nostra experiència, deixem de provar coses diferents perquè pensem que no funcionaran (de vegades, per evidents i simples que semblen). Però aquesta feina ens ha demostrat i ajudat a trencar aquests prejudicis. El projecte mateix era quelcom tant simple i evident que no s'havien plantejat com a quelcom prioritari, però estic molt agraïda que s'hi hagin implicat i hagin apostat. Ara tots estem molt satisfets.
Què cal canviar i/o millorar per acostar-nos a l’objectiu
principal?
Bé, l'objectiu d'aquesta fase era aconseguir reduir i/o pal.liar la freqüència i intensitat de les conductes
disruptives, així com els seus efectes negatius. Creiem que ho hem aconseguit, en part, però que cal continuar treballant en equip i adaptant el pla a les noves situacions, millorant, canviant, afegint, treient, etc, en funció de les necessitats que vagin sorgint per tal d'elevar-lo al seu màxim exponent, que seria la seva extrapol·lació a d'altres situacions i usuaris. Tal com he dit, al tractar-se de situacions dinàmiques, com la vida mateixa, no és quelcom tancat, sinó que serà un treball contínuu, que requerirà constància i implicació per part de tothom.
